UNA PARADA EN EL CAMÍ

T'estimo fins a l'infinit

      He viatjat molt i he estat sempre trista i cansada. Sempre m’ha costat molt trobar el bon camí, el qual ha estat penós i amb tanques altes per superar i saltar. Sovint aquestes tanques de la vida les he superades sola, altres acompanyada, fins que me n’he adonat que l’ésser humà, la vida, l’amistat, la felicitat són sentiments meravellosos, els quals no he sabut manegar amb destresa. Sovint he dubtat amb el que he de fer, ja que la meva rigorosa formació no m’havia deixat veure o classificar les coses amb claredat.


      Tot va començar quan vaig conèixer en David. Quan vaig entrar en contacte amb ell, va ser d’una forma sobtada però al mateix temps lenta. Temps vam tenir per creuar un parell de dolces mirades, les quals m’han permès entrar en un món d’intensa felicitat .


      Amb les trobades posteriors, la meva persona ha sofert canvis i símptomes, el quals encara que són difícils d’explicar, m’han canviat la vida, ha millorat el meu estat d’ànim, em sento diferent. Sincerament, crec que jo sola no haguera assolit sortir de tanta penombra.

      Tots sabem que la ciència, les noves tecnologies, les medicines i altres tècniques no poden arreglar els sentiments. No podem negar, però, que en alguns moments certs medicaments ajuden, però arreglar, arreglar...


      Per aconseguir que el nostre cos estigui en perfecte estat hem de trobar l’equilibri adequat, el qual ha de funcionar, a tots els nivells en perfectes condicions. Hem de saber donar-li per un costat, les seves calories adequades, els suficients greixos i ..., però un factor que de vegades oblidem és l’estimació, la qual cosa crec, que és la veritable base, és allà on comença l’equilibri del nostre mortal cos. Espero que aquesta reflexió serveixi d’inspiració: pel creixement personal, per tenir alegria i pau, coses indispensables per viure. L’amor real té un gran poder i ben sovint el deixem de racó, pensant només en coses materials.


      Quan puguem comprendre que el vertader concepte de l’amor és pura energia, llavors és quan veurem, amb rapidesa, la curació dels nostres apàtics sentiments.


     Quan ens van donar la vida, amb ella, ens van regalar un jardí, ple de fruites, de les quals n’hem de gaudir intensament. És ben sabut que hi ha persones que diuen: - En aquest món hi venim a patir.
     -Saber triar la reflexió adequada és trobar l’equilibri.


     En David sempre repeteix: - Ser feliç i divertir-se no és dolent, no és pecat; no pot ser dolent estimar amb un amor pur i real. No hem de tenir por, hem de saber escoltar el mormol del nostre cor, no sabem mai el que demà passarà!.

MARISA;
05/09/2010