POEMES

                                                                           

                                                   LA POESIA

Pels qui us agrada la poesia publico aquests versos, els quals m’ha enviat un bon amic poeta.

A mi m’agrada la poesia i cada vegada que he volgut refugiar-me dins els seus sonets, observar la seva mètrica, mirar la seva consonància i veure com van lligant les paraules unes amb les altres, tot i apassionant m’he perdut sempre. He de confessar que no he buscat mai ajuda per a prendre'n, però, malgrat tot, va passant el temps i no deixa de captivar-me aquestes paraules buscades i lligades, les quals totes ben posades poden crear-te nous sentiments que recorrent tot el teu cos i et fan gaudir de moments nostàlgics. 

                         

                                   VIOLETA

                      Oh tu, formosa flor trobada

                 que ets tot candor i ànima de bosc,

                     no t’entristeixis en ser tallada,

                   car seràs la penyora d’un tresor

                    amb llarga vida en el meu cor.

                                              Josep M. Puig i Tornabell.

                                                           Tardor del 2010.

                                                                    

                                                                                   

                       

                    EL PODER DE L’AMISTAT

                       L’arbre del meu ego

                       era a la tardor

                       sec i desfullat,

                       solitari al mig del bosc,

                       perquè no veia l’amistat

                       què amb la foto i les paraules

                       amb generositat, tu em donaves.

                       Ara, me n'adono

                        i, en dedicar-te aquest vers

                        t’he de dir, que m’ha canviat

                        la tardor per primavera,

                        i a l’arbre les fulles m’han brotat;

                        ja no és tan sol al bosc,

                        i encara que és veritat

                        haver-nos trobat a les tardors,

                        el meu ego ha renascut.

                         Josep M. Puig i Tornabell

                                finals d’octubre del 2010.

                    EL PODER DE L’AMISTAT.

                                     II

                                    Malgrat en la tardor de la vida.

                      

                       L’arbre del  jo

                       s’estava a la tardor

                       tot desfullat i trist,

                       tan solitari al  mig del bosc,

                       perquè no veia l’amistat

                       de qui amb  gest i paraules,

                       generosament l’hi oferia.

                       Ara, quan se n'adona

                       i rumia aquests versos,

                       confessa  que n’ha canviat

                       la tardor per la primavera,

                       i li han brotat altres fulles !

                       Ja  no es  veu sol, en la boscúria

                       i admetent que malgrat

                       s’hagin conegut en tardors,

                       se sent feliç al  dir:

                       “el meu ego m’ha reeixit”.

                         Josep M. Puig i Tornabell

                                finals d’octubre del 2010.