INQUIETUD
No sé qui ets ni com et dius, però et somnio.
No sé si ets bo, dolen o fals, perquè no et conec.
Quan penso amb tu, et veig reflectit en un espill.
Però aquest espill està tapat per un vel de gassa fina.
M’agradaria saber de tu. Però com fer-ho.
Ignoro la teva vida present i també les teves glòries i penúries passades.
Jo tinc moltes il·lusions i les veig caminant plegats, agafats de les mans.
Però, que puc fer per arribar fins al teu costat.
Si fins i tot, la teva mirada m’és desconeguda.
Aniré deixant pel camí, trocets del meu cor ardent d’amor.
Potser algun dia siguin recollits.
Aquell dia sabré que ets tu.
Marisa, 27/03/2011
1 comentario:
M'agradat molt Marisa. Et desitjo de tot cor que algú que sigui tan fantàstic com tu reculli aquestes engrunes i us pugeu trobar. Eduard
Publicar un comentario