LA POR

               DESERT  DE QUMRAN

                23/08/2011

                                                  La Por

La por és una estructura mental què cada individu manifesta de diferent manera.

Existeix una por natural què aflora quan de sobta veiem la nostra vida perillar: una sobtada frenada en la conducció, una relliscada que et pot portar muntanya avall o una simple caiguda al carrer, la qual et pot deixar "kau" durant un mes. També podem experimentar por veien una pel·lícula.

 Durant aquells segons angoixosos experimentem quelcom en el nostre propi cos i anomenem, por.

Però, la por important no és aquesta por psicològica.

La vertadera por és la que tenim quan pensem amb el futur. A vegades un futur incert en el treball. Por en quan no sabem com evolucionarà aquella malaltia i un altre llarg etc. de coses què sabem que vindran durant la nostre vida i què de moment no coneixem. Aquesta por és la que hem de combatre, perquè son les que fan que els éssers humans  visquem amb inquietud, inseguretat, provocant-nos un malestar quotidià, a vegades difícil de batallar.

És aquí on entra la cultura de la meditació, la relaxació i totes unes altres series de tècniques molt apreciades avui dia i què poden ajudar-nos a treure aquests temors, els quals a vegades no ens deixen viure.

 Una de les principals maneres de poder treure’ns “La Por” és sabent fer evolucionar la nostre persona  i això és una de les tècniques què hauríem de practicar cada dia. Hi ha llibres que ajuden però el més important és saber educar la nostre pròpia personalitat.

 La persona amb una personalitat forta i activa de pensament i obra, pot combatre les pors i altres coses de la vida.

                           Tècniques  i consells per evolucionar

Per evolucionar hem d’atrevir-nos rotundament a canviar de vida.

Algunes vegades a somniar desperts.

Per canviar la nostre vida hem de veure les coses amb una altre perspectiva, encara que estiguem tocats per una greu malaltia. Hem de reconèixer que no som imprescindibles. Quan faci poc que ja no estiguem en aquest món, les coses hauran canviat i evolucionat sense nosaltres.

Hem de saber relacionar-nos amb altres persones. Fins que no acceptem als altres éssers humans com si fossin la nostre família, no evolucionarem. Hem d’estimar i serem incondicionalment estimats.

Quan vingui algun pensament negatiu l’hem de saber rebatre.

Hem de procurar que l’auto estima estigui sempre ben alta.

Si tot això es practica cada dia i/o en qualsevol moment, automàticament el nostre cervell s’anirà reeducant i inventant noves tècniques  què ens ajudaran a vèncer les pors i a poder viure en harmonia amb nosaltres mateixos i amb els ésser què ens envolten.

Marisa, 25/10/2011