METGES

Pel Dr. Pedro Saballs Redressa

Recordant al meu difunt espòs

Dr. Simeó Cardona Piña

1936 - 2009

Què és el que li va passar per la ment aquell 25 de desembre de 2009, a les 18,30h.

Va veure un camp viu i florit de lavanda?

Va veure els meus ulls, amb mirada espantada?

No sé si deuen plorar, les parpelles immòbils dels difunts?

Tot això, és un secret que s’ha emportat a la tomba.

Fou vetllat per tota la seva família, pels veïns, amics i els seus companys metges.

La coral Harmonia va expressar  el seu condol i sentiments, amb una sèrie de poemes cantats i musicats.

Mentre caminem pels corriols de la vida, anem deixant trossets del nostre cor sobre la tomba dels que ja ens han deixat. Sabem que en aquest món hi som de pas, sabem que tot se’n va, que tot desapareix, però malgrat tot, diria una mentida si no proclamés les meves egoistes pregàries. Cada dia demano molts anys de vida amb salut, per poder pregar per ell.

Metge de bata blanca que es dóna a la humanitat amb aferrissada lluita diària.

  Metge que pateix angoixes i desvetllades nits, recorrent els passadissos i racons de l’hospital.

Metge que fa fora la por, quan abraça el malalt. La mort, també, té por davant una bata blanca.

Estirat sobre el llit dur, el malalt gemega, plora i empal·lideix de cara i de mans. El metge de bata blanca li agafa la mà i el consola amb cor i ànima, però a vegades el Galén  per la batalla.

 De totes maneres gràcies metge, per les seves singulars qualitats.

Marisa, 20/11/2011