NO TOCAVA

                                                       FOTO DE LA WEB

Era una Setmana Santa de 1955. Hauria d’indagar molt per tenir la certesa de la data, per poder precisar el meu relat, ja que com sabem aquests dies no tenen mes fix dins el calendari, però crec que no és gaire important saber-ne el dia exacte.
La mare li va preguntar al metge quant de temps em quedava de vida, a la qual cosa el metge li va respondre que no ho sabia, però sí, fora bona idea avisar el mossèn per practicar-me l’extremunció.
Podeu pensar quin desgavell hi havia en aquella família i amics. Una nena de deu anys moria, per culpa de malalties complicades.
 Un cop passada la Setmana Santa, Nostre Senyor no va tenir, encara, ganes de cridar-me i em va tornar a la vida. Una vida sana i plena per poder gaudir de la família i els amics.  Segurament, devia pensar que era massa petita i que de moment seria més útil al costat dels pares.
Com un conte de fades van passar els dies i els anys, llavors vaig conèixer una persona diferent. Me’n vaig adonar que no era diferent, es que me n’havia enamorat. D’aquesta manera va seguir la roda de la família, la qual cosa vol dir tenir cura uns als altres, fins a la mort.
Reflexió: Si, li dónes un peix a un home, avui menjarà. Si, li ensenyes a pescar menjarà tota la vida. Si li ensenyes a vendre el peix que ha pescat es farà milionari i si li ensenyes a compartir aquest peix doblarà el seu patrimoni d’amistats.
Marisa, 11/03/2012