CONTES

ROSMERY

     Rosmery conoció al Rey de la selva ya hace mucho, mucho tiempo. Pero en aquel momento a Rosmery, tanta verdor aunque bonita, no era de su agrado, por lo tanto Rosmery siguió su camino y el Rey busco a otra Jane.

     Tarde o temprano, todos acabamos encontrando nuestra pareja correspondiente a nuestros deseos y  Rosmery, también encontró a su otro tarzan. Lo que solemos decir la media naranja.

     Tiempo, mucho tiempo después, las dos parejas se volvieron a encontrar y juntos con sus bienvenidos retoños salían a dar largos paseos contándose la acumulación de vivencias pasadas. Sus vidas habían estado separadas por tiempos y kilómetros, por lo tanto los paseos no eran 

monótonos

     La vida había castigado severamente a las dos familias, pero Rosmery y El Rey seguían, aunque a duras penas, aguantando todo lo que la providencia les enviaba.

      La vida siguió con sus altos y sus bajos, con sus penas y alegrías, con recogimientos y ausencias.

     Al final, solos otra vez decidieron seguir hablando del 

terrible terremoto que había sacudido sus vidas.

     Rosmary y El Rey volvieron allí, dónde se conocieron recorriendo viejos parajes repletos de recuerdos desbastados por el tiempo. Pero en aquel momento Rosmery ya no podía seguir con tanta desolación y optó por dejar todo su pasado en el pozo del olvido. 

Vació su mente de tantos momentos desagradables y voló alto, muy alto en busca de la eterna felicidad. 

- Del Rey? Nunca más se supo. Los Reyes mueren siempre sentados en su trono.

     Moraleja: encontrar la perfección, durante nuestra existencia, es difícil,  rectificaríamos 20 veces y 20 veces nos equivocaríamos 

MARISA

Lunes, 02/02/2016

PENSAMIENTOS

     Me siento sobre las rocas húmedas por la brisa marina y escucho lo que dice el mar.
     Me repite cosas que no entiendo, pero adivino que me cuenta dulces historias de amor.

     Me paseo por la orilla del mar escuchando las olas.
     Ellas con su vaivén se van acercando hasta rozar los dedos de mis pies desnudos.

     La luna empieza a reflejarse en el mar dejando una estela brillante.
     A lo lejos unas lucecitas intermitentes por el balanceo del mar, es un crucero surcando los mares       para llegar a Puerto. Marisa, 10/05/2015

INCOMPATIBILITAT

La tristesa m'envaiex
Observes d’on ve aquesta tristesa i te n’adones que la provoca la parella, la persona que tens al costat i cosa incoherent hi estàs bé i l’estimes amb bojeria.
La qüestió, ben mirada, et sens incompresa, desvinculada del teu entorn,lligada i sense poder desenvolupar aquesta riquesa espiritual adquirida amb el temps. Llavors, mica en mica, la teva qualitat de vida va desapareixen, sense adonar-te que has anat sortint del teu camí, dels teus valors, fins arribar a un punt de desorientació inexplicable i què tot plegat et porta dins un pou difícil de sortir-ne.

Sabem que els homes i les dones actuen i pensen diferent, això és ben sabut, pertant podem afirmar que arribar a estar d’accord ès dificil.
A vegades plantejar les diferències i els sentiments sense pujar al “Rings” és complicat, tots hauríem de saber que no és la millor manera d’actuar però sovint en aquests moments la serenitat ens abandona.
La meva mare sempre recomenava, abans d’expressar el què sigui,  contar fins a 10.
La millor manera per no discutir amb la parella seria prendre una dinàmica que ens portés a tenir un cert equilibri. Sempre hi ha algún d’els dos que dòna més i aquí és on comencen les dificultats.
Si fóssim capaços de saber com pensa la teva parella en lloc de jutjar-la. Això, és difícil per la persona que és reservada envers l’altre. Sempre n’hi ha un que ho explica tot, l’altre no explica res. D’aquesta manera el lligam no es nua mai. A força de no satisfer les preguntes que volen resposta s’arriba a la desconfiança, l’allunyament i la decepció, la qual cosa porta a la separació encara què hi hagi un amor profund.

No escoltem les primordials proposicions de la parella, a vegades necessitats cotidianes, simples, que serien tot un plaer per la convivència, el confort i la joia d’estar junts gaudint de les pròpies idées.

La convivència és dificil, a vegades hi ha la sensació de parlar un altre idioma, és igual dir blanc que negre, no intersa, no escolto.
És trist que quan tot està derruït es facin coses, actes, per solitari, abans esmentades en parella i  no sé per quina raó no van arribar a ser realitzades.
Expressar les teves emocions, els teus desitjos, les teves inquietuds, els teus somnis, les teves ambicions, en una parella, equilibrada, és garantia d’exit.
Llàstima que sovint hem de repetir, ara, ja és massa tard.
Marisa, 09/04/2015

COURTE VUE ET INCOMPÉTENCE

COURSE DE CANOËS

Une entreprise Espagnole et une Japonaise ont décidé de faire chaque année, une course avec une équipe de huit hommes.

Ces dernières se sont entraînées très durement pour être prêtes le jour de la course.

Mais les Japonais ont gagné avec un kilomètre d’avance.

Après la déroute l’équipe Espagnole était très déçue.

Le directeur général Espagnol a décidé de faire tout ce qu’il fallait pour gagner la fois suivante. Il a donc créé un groupe de travail pour analyser les causes de la défaite.

Après diverses études ce groupe de travail a découvert que les Japonais avaient sept rameurs et un capitaine alors que les Espagnols avaient sept capitaines et un rameur. C’est pourquoi le directeur général Espagnol a eu la brillante idée de former un autre groupe de travail pour analyser la structure de l’équipe.

 Après de longs mois d’activité les spécialistes sont arrivés à la conclusion que l’équipe Espagnole avait trop de capitaines et peu de rameurs. Grâce à l’information des spécialistes le directeur général Espagnol a décidé de changer la structure de l’équipe.

 Maintenant elle comprendra quatre capitaines, deux superviseurs, un chef de superviseur et un rameur. On devra focaliser l’attention sur le rameur. Il devra être plus qualifié, motivé, très courageux et très responsable.

Avec tout cela les Japonais ont gagné à nouveau avec deux kilomètres d’avance.

Les dirigeants de l’entreprise Espagnole ont licencié le rameur à cause de sa mauvaise performance et par contre ils ont donnés aux autres membres de l’équipe de grosses primes pour leur motivation.

Le directeur général Espagnol a préparé une information sur la situation et il a été montré que :

•la meilleure tactique a été appliquée,

•la motivation était très bonne,

•mais le matériel devrait être remplacé.

En ce moment le directeur Espagnol est en train de réfléchir à remplacer le canoë.

UNA TARDA D'AGOST

EL PIROPO

Estábamos un grupo de amigas sentadas en la terraza de un Bar, en las Ramblas de Barcelona. Bastante cerca había un grupo de hombres. Lo que habían tomado había repercutido en su voz, chillaban tanto, que nos enterábamos de todo.

Al paso de una rubia despampanante, uno de ellos le dijo:
-Qué cuerpazo chiquilla!!! Bendigo a tu madre.

El otro, realzó sus desnudas piernas y su rubia cabellera.
-Decía, querer enredar sus manos en ella.

El tercer macho ibérico, más atrevido dijo unas palabras conocidas por todos. “Pelos largos ideas cortas”
Menearon la salsa durante un buen rato, nosotras sin poder hablar, pues sus voces eran cada vez más potentes.

Más tarde salió otro pura sangre de atrás, puso su mano en el bolsillo y sacó una carta, esta no tenía desperdicio y decía así:

Querido hijo te escribo cuatro líneas para que sepas que te escribo. Así pues si la recibes querrá decir que ha llegado bien.

Sino es así comunícamelo te la enviaré por segunda vez.
Te escribo lentamente porque sé, que no lees deprisa.

Últimamente tu padre ha leído que la mayoría de accidentes ocurren a pocos km. de casa, por ello nos hemos mudado un poco más lejos.
La casa es espléndida tiene una lavadora pero nose si funciona correctamente. Ayer puse la ropa, tiré de la cadena y todo desapareció. Estoy buscando el modo de empleo.

Referente al tiempo no está mal, la semana pasada sólo llovió dos veces, la primera estuvo lloviendo tres días, la segunda cuatro días.
A propósito del abrigo de tu tío, me ha dicho que para enviártelo costará mucho dinero porque los botones son demasiado pesados; entonces he solucionado el problema, los he arrancado, los he envuelto y los he puesto en el bolsillo de la derecha.

Tu padre ya trabaja, tiene a su cargo unas 500 personas. Les cambia las flores y quita las hierbas al cementerio.

Tu hermana está de enhorabuena. No saben el sexo, por esto no puedo decirte si serás tío o tía. Si es nena la llamarán como yo. Nose, es raro llamar a tu hija mamá.

Tu hermano Juan ha tenido un grave problema, cerró el coche con las llaves dentro. Tubo que ir a casa no las encontró, fue al mecánico... Después de andar y andar vino con las llaves y nos pudo sacar del coche.

Si por casualidad ves a tu prima Ramona, le das recuerdo de mi parte. Si no la ves no le digas nada.

Tu madre que te quiere.
Mamá

PD. Quería enviarte algo de dinero pero ya he cerrado la carta.

- En fin, así pasamos la tarde, como si escucháramos la radio.
No fue ni peor ni mejor que otras tardes calurosas del mes de agosto. Fue diferente y me atrevería a decir, incluso, divertida.

NOVETATS D’UN MÓN EXTERIOR

                             TÈCNOLOGIA AVANÇADA


Us imagineu  EL CEL  informatitzat?

Quan ens truquen a casa per teléfon i no podem respondre, no hi ha cap problema. La nostre bústia de veu respond per nosaltres. Si truquem a una empresa molt diversificada, escoltem una veu que ens deixa triar el departament amb el què volem comunicar.

Per exemple: Si voleu parlar amb el magatzem, premeu 1.
 Si voleu accedir al primer pis, premeu 2.
Si voleu........... ,premeu 3
Si no hi ha cap obsió que li convingui mantingueu-vos a l’espera.


Bé doncs, us imagineu EL CEL gaudint de alta tecnologia.

Imagineu-vous per un moment, dins l’Església pregant i demanant al Senyor i, de sobte, sentiu una veu que us diu: “Gràcies per haver trucat al Cel.

. Per parlar en català, premeu 1.
. Per parlar en castellà, premeu 2
. Per altres llengües, premeu 3

Trieu una obsió.

. Si voleu fer una pregunta a un Sant, premeu 1
. Per donar les grácies, per un desitg aconseguit, premeu 2
. Per qualsevol altre qüestió, premeu 3

Els demanem excuses. En aquests moments tots els àngels i sants estàn ocupats atenent altres pecadors. No obstant, la vostre demanda és important per nosaltres i l’executarem el més aviat possible. Preguem restin a l’espera.

. Si voleu contactar amb alguna persona estimada, recent ingressada, premeu 1
. Si el ingrés és de fa una o dues setmanes, premeu 2
. Si fa més temps, premeu 4, després marcar el seu número de seguretat socia,l en acabat, premeu # o manteniu-vos a l’espera.

Recomanació:
 Compte al marcar els números de petició. No premeu mai el 666, ja què podríeu rebre una resposta negativa.

Per rebre qualsevol altre informació sobre: Dinosauris, altres planetes o Sants de grau superios, espereu arribar al cel.

Els nostres ordinadors ens indiquen que avui ja s’ha pregat per vosté. Pengi sius plau i truqui demà.
Recordi que aquest departament romandrà tancat fins dimarts. Observem que hi ha una festa religiosa. Per qualsevol urgència adresseu-vos al Mossén de la vostre Parròquia.

EXAMEN DE THÉOLOGIE

                                                         QUEL SOUCI

Lors d'un examen oral de théologie, un étudiant un peu intimidé par les deux professeurs qui l'écoutaient, haussa un peu trop fortement la voix à la lecture d'un passage de l'apocalypse.

"Et je vis deux grandes bêtes devant moi..."

HISTÒRIES - ANÈCDOTES I MÉS

Les persones anem sempre amb la veritat per endavant  o amb l'engany?

Una vertadera incògnita i pregunta que em faig sovint arran d'escoltar i d'observar, les diferents maneres  de com la gent s'expressa o parla.

Començarem pel 6,7 i 8 de desembre, pont de la Purissima del 2013. 

Aquest any la meva amiga Conxita tenia ganes de celebrar el seu Sant, d'una manera diferent i m'explicava varies obsions i també algunes idées que volia realitzar. Jo, em vaig a puntar a la festa. Després de sospesar varies oportunitats vam triar anar a Lyon França. Per aquestes dades hi ha La Fête de la Lumière, i com que no ho haviem vist mai, va ser el què vam dicidir.

 I aquí, és on comença la història d'un viatge que semblava prometedor, divertit i diferent.

Ella, el meu marit i jo haviem d'estar a Granollers (Barcelona) cap a quarts de set del matí, del día 6. Molt contents vam arribar al lloc indicat per l'agencia de Viatges A. La filla de la Conxita amable com sempre ens va acompanyar amb el seu cotxe fins la parada d'autobusos de   Granollers, allí haviem d'esperar el nostre autocar amb el qual comencaria la nostre aventura.

 Feia fred, normal per aquestes dades, però el què no va ser normal era l'espera del nostre autobús de quasi una hora o més. 

El fred anava penetrant pels nostres cossos, mentre veiem arribar altres autocars, però mai era el nostre.

 Espera que esperaràs, per fi, encara no gaire congelats vam veure arribar l'autocar de "Viatges A...."

Les portes del Bús es van obrir vam carregar les maletes i vam pujar depressa. Anava ja ple, ja que vam ser els últims de recollir.Enfilavem tot el llarg del passadis desitjant a tots, el bon dia. La gent anava mig adormida i gairabé no ens contestaven el bon dia. Arribem al nostre seient i allí hi havia une vellete arrupida pel viatge i la calefacció del bús. Nosaltres reclamavem els nostres seients, quan de sobte sentim uns crits. Venien de la part del devant i aclamaven de seure ràpidement. Eren les veus del conductor amb pressa, i la guia per posar ordre. La velleta no volia sortir del seu somni ni deixar el seu seient calentet i aquí va començar el sarau. Que si posis allí, que si canviïs allà, no, si... La guía nerviosa, el conductor sense comentaris, ja que li esperaven més de 600km. per endavant, en fi moments molestos i delicats.

Un cop restablert els mals entesos i asseguts als nostres respectius seients, l'autocar va seguir el seu camí. 

Però, tot no era flors i violes. Conxita, la meva estimada amiga li va tocar viatjar al costat de la iaieta i aquesta desprenia uns afluvis molt desagradables. La Conxita, ja no podia més, per tant va decidir instal-lar-se als seients de la part del derrere a l'últim seient del bús. Sort que no te la desgràcia de marejar-se.  Jo, de tant en tant feia servir el perfumador que porto dins la bossa i amb això anavem trampejant.

Primera parada per esmorzar: quasi tots vam anar a buscar el cafè amb llet, altres una taronjada i altres se'l van endur de casa. L'entrapà de la iaieta va ser una altre cosa: Va seure, va obrir la bossa, va treure el tovalló i el pà, un tomàquet, fins i tot oli... Segur que devia ser l'entrepà més bo del món, però particularment tot allò, em va fer mals oguris. No sé, no em semblava bé, que parés la seva propia taula al Restaurant.

Contratemps darrere contratemps anavem vivint anècdotes, algunes curioses. Els àpats següents van ser un desastre. No volia segons quin menjar, ja que a la pobre, deia que molta cosa li feia mal de panxa. No volia sortir de nit, protestava per tot, però malgrat tot, l'agencia la tractava a cos de Rei.

 El marit de la guia, una nit la va portar a veure Les Llums amb un cotxe particular així la Sra no es va cansar ni va agafar fred. 

Va arribar a les nostres orelles que la iaieta, confessava ser adinerada i que si podía viatjava amb l'agencia de Viatges A... un o dos cops al mes. Vam deduir que si era clienta, per això tenien certes atencions. 

Francament de la manera que vestia, el comportament, les maneres i altres, no tenia la pinta d'estar gaire ben aposentada. Però, com tots sabem "a la vinya del Senyor hi ha de tot".

Els ensurts van continuar, la Conxita per voler-la ajudar, no sé com, van quedar.se, per uns instants, tancades dins el bús, això va fer, que sense adona-nos, el grup es distancies i les vam perdre a les dues, una bona estona. Sort dels telefons mòbils. En fi, un cabàs ple d'anècdotes

El què seguíem  troban estrany i no deixàvem de repetir com una persona amb diners tingués certs mals comportaments: mal vestida, mala olor, manca de salut, molta necessitat d'anar acompanyada... Repetides vegades, sort va tenir de la Sra. Conxita. Quin viatge!!! 

Amb tot això, m'oblidava de les llums de Lyon, no vam veure res. Vam preguntar als habitants de Lyon sobre les festes i vam saber que la festa començava la nit del dia que vam marxar. Aquí, posarem un punt negatiu a Viatges A... .

Dies més tard vaig saber que podíem  veure videos de les Llums  de Lyon per internet. Vam buscar i efectivament:

- Quina passada!!!. Veure els lleons i les persones per les façanes, tot fet amb proyeccions i efectes de llums. Fantàstic!!! Al final crec que va ser millor veure-ho així. Bé, qui no es conforma és perquè no vol. Potser amb tanta gent, el dia de la gran festa, ens haguerem perdut

 Bé, la cosa va quedar aquí. 

 Un temps després.

Barcelona, 6 de maig del 2014. Parada de metro Reina M.Cristina. En aquesta parada baixo per anar a l'Esglesia de Santa Gemma i a quí veig demanant caritat? La quiquineta, la iaia del viatge a Lyon. La senyora que ens va fer passar tantes penúries i que tenia tants diners.

No vaig poder estar-me'n de dir-li alguna cosa. Havia d'esbrinar tot allò, ja feia tres dies que la veia allí plantada, amb els mateixos vestits del viatge a Lyon: mitjons al garró, un barret de llana enfonsat fins a les orelles, el carret de la compra ple d'estris... La meva curiositat em consumia.

 Lentament, com si tingués por, em vaig acostar, si he de ser sincera molt esporguida i vaig preguntar-li si era la senyora del viatge a Lyon, a la qual cosa em va respondre positivament. Si!!! era ella, la senyora adinerada. Doncs, què feia allí, demanant caritat? 

Em va explicar que cada dia venia a demanar, des de feia molts anys,  malgrat el fred, el vent o la pluja hi anava tots els dies de l'any.

No hi havia persona que no li deixés caure algún centimet.

Jo, puc constatar que els tres dies que la vaig veure allà plantada, dreta, fos l'hora que fos, marxava cap a casa seva amb la panereta de vimar plena. Vaig quedar tan parada de tot al que us explico que no vaig poder fer més preguntes. Vaig quedar muda per la resta dels dies. Passava, la mirava, li donaven uns diners i no li deiem res. El panorama era molt desagradable.

La segona setmana, 13 de maig una altre vegada el mateix. Aquest tres següents dies vaig descobrir que dos cops al dia plegava la paradeta i entrava a la sacristía de l'Església de Santa Gemma s'hi estava com uns deu minuts, més o menys. A descobrir el què hi anava a fer.

Cada vegada que passavem per allà, no deiem res, el meu marit es limitava a posar-li un diners  a la panareta i fins i tot estrategicament em va fer unes fotos al costat d'ella, les quals no publicaré per allò de... preservar la intimitat.

Amb tot això, us demanareu què fèiem  per allí aquestes dues setmanes del 6 i el 13 de maig? Molt censill hi ha la clínica molt a prop on per aquestes dades em van operar de cataractes. Els dies d'ingrés quan no tenia metges anavem a passejar fins l'Església esmentada i pels grans Magatzems que hi ha a la Plaça Reina M. Cristina. 

Aquí acaba una història que haguera pogut ser feliç però entre coses i altres el final és trist.

Vet aquí, que no és or tot el que llueix.

HISTÒRIA INFANTIL

ELS BEBÈS INTRIGATS

En el bressol dos bebès estan fent la migdiada. Què ets tú, una nena o un nen? Demana un d'ells. L'altre li respond, no ho sé pas... Espera, vaig a mirar. El bebè aixeca els llençols i d'una revolada dóna un ràpid cop d'ull. Fent un crit i baixan els llençols diu: Ets una nena! T'han posat unes botetes roses.

Marisa, 25-03-2014

CHISTE, PERO VERDADERO

Un abuelo va al médico:
- Buenos días doctor, se acuerda de mi?.
Tenía problemas de artritis y usted me prohibió la humedad...
- Si me acuerdo perfectamente, contesta el galeno. Y como le fue, se encuentra mejor?

- Si, si mucho mejor aclama el paciente. Ahora sólo quisiera saber cuando podría empezar a lavarme.

 Marisa, 24-03-2014