MONISTROL DE MONTSERRAT

Repertori del Diumenge 8/11/2009 Coral L'Harmonia de Valldoreix

BALAIO .............................Brasilera. Héitor Villa-Lobos
CARNAVALITO.................Argentina. Hermanos Abalos
PRELUDIO.......................Manuel Oltra. Lletra: F. Garcia Lorca
MADRIGAL.......................Cristòfor Taltabull. Lletra: Pere Serafí
L'EMPORDÀ.....................Enric Morera. Lletra: Joan Maragall

Vam estar dirigits per: "El Mestre, Albert Santiago Santiago"

La mostra que he publicat és un trocet de L'EMPORDA

El cant coral ens arriba a tots nosaltres de manera totalment voluntaria. És una eina important per la nostra societat. Practicar-lo, difondre'l i fer-ne gaudir al públic és una joia.

PALAU DE LA MÚSICA

VISCA LA JOVENTUT

TERRA BAIXA

Petita mostra de video interpretant "La Pepa de Terra Baixa" de Àngel Guimerà

Primera actuació, 30/03/2007

Algunes fotos es poden trobar en Etiquetes "Actuacions i Concerts"

UN NUVI DESESPERAT

Aqui tenim un petit tros de Video de l'obra Country Rose i que més avall hi trobareu fotos

MARISA, 24/06/09

CONTES DE MERCÈ RODOREDA

Interpretació de Contes de Mercè Rodoreda de "La Meva Cristina i altres Contes"

Malgrat que tot el Video no hi ha capigut, espero que el petit trosset el trobeu divertit.

MARISA, 24/06/09

TEATRE

LA GARRIGA, a la guerra

Un espectacle diferent i emotiu que recordava aquelles persones que van viure temps difícils de la guerra entre els anys 1936 i 1939.

Un dia qualsevol pel carrer durant 1939

TEATRE

Estimats seguidors de “Moments Nostàlgics” espero que us agradi la última interpretació que he fet. Dirigida pel Sr. Joan Monells.

Aquesta vegada, l’espectacle va ser a la plaça de l’església de “La Garriga” titulat:

LA GARRIGA, a la guerra

L’emoció i els sentiments van ser a flor de pell entre tots nosaltres, sobre tot pels qui vam interpretar moments de la guerra entre, els anys 1936 i 1939.

MARISA, 27/2/2009

Una llar qualsevol de 1939

PASTORETS

TRINI ESCRIHUELA

Directora GRUP DE TEATRE ESPIRAL

CORAL

ESCENES DEL PESSEBRE

INTERACTIU/ BENÈFIC VALLDOREIX 2008

Per finalitzar l’Any 2008 he triat algunes fotos dels pastorets d’enguany.
Jo no he actuat però si vaig col·laborar.

La nostra Directora Trini Escrihuela va fer un arranjament de Pastorets tot original.

Abans i després de cada escena es cantava una cançoneta adient amb el tema que s’estava interpretant.

És aquí on em va tocar posar-hi el meu granet de sorra juntament amb altres persones de la Coral.

Naturalment jo sóc la dels mitjons de ratlles. Francament us diré, que he rumiat una mica, abans de posar la foto. Pensant que no podria agradar però us tinc que confessar que com que no tinc complexes, doncs...........Apa, som hi!

El proper any demanaré al Pare Noël que me’ls porti més discrets.

Desitjo a tots els meus amics i lectors de “MOMENTS NOSTÀLGICS” una bona entrada d’Any 2009.

Espero que tots gaudim de una intensa FELICITAT

Marisa, 30-12-2008

CONCERT DE NADAL 2008

Abans de que acabi l’any us ensenyo una mostra de les cançons cantades en el Monestir de Sant Cugat, el dia de Santa Cecília. Per la Coral L’Harmonia de Valldoreix.
Aquesta coral està portada per el Sr. Miquel Rejat el nostre Director.

El Director que ens dirigeix les cançons és el Sr. Albert Santiago.
El Sr. Simeó Cardona el meu marit, és el qui ens filma. No és que en sàpiga molt, però ho fa amb molta il·lusió i cada dia li surt més bé.

Així doncs per tots els visitants del Blog “MOMENTS NOSTÀLGICS”

Concert de Santa Cecília a Sant Cugat, 22- 11- 2008-
Concert de Nadal a L’església de Sant Cebrià a Valldoreix, 21- 12- 2008

MOMENTS DE LA MEVA VIDA

Us convido a compartir alguns moments interessants de les meves activitats

CONTES DE MERCÈ RODOREDA

FESTA MAJOR DE LA GARRIGA
DIA de Sant Jaume. 25/7/08

Una mostra de la meva penúltima participació en el Teatre.

La Companyia NATS TEATRE de La Garriga, vam representar fragments de l’Obra “La meva Cristina i altres Contes” de Mercè Rodoreda.
Vam aprofitar els dies de Festa Major del poble. El nostre Director Joan Monells va fer un arranjament tot especial. La interpretació teatral es va fer en els jardins de una de les belles mansions modernistes, que hi ha en aquest pintoresc poble del Vallès Oriental.

Amb el títol de “VERMUT A CAN BARBEY”

Tots vam quedar molt contents doncs l’obra va ser tot un èxit. Fins hi tot ens van fer repetir i les entrades es van esgotar.

MARISA, 29/d’Agost/ 2008

FOTÒGRAFS del "NATIONAL GEOGRAPHIC"

MASTER DE FOTOGRAFÍES

Fotos de la meva col•laboració, del dia 12 de Juliol del 2008
a “Can Ramos” La Garriga

La Casa Ramos, és un edifici d'estil eclèctic construït a finals del segle XIX per l'arquitecte Xavier Turull i Ventosa.
En destaquen els jardins d'estil romàntic. És allí i també per tota la casa, on els fotògrafs del “National Geographic” dirigit per el Sr. Tino Soriano i juntament amb la Fundació Universitaria Martí l’Humà, van poder fer fotos a tots els voluntaris del Teatre “Nats” dirigit per el nostre director Joan Monells.

Ha estat un altre experiència molt agradable de la meva vida en el trancurs de la feina dins al teatre i el cant.

Com podeu veure són fotos rares, podríem dir: insòlites, extraordinaris,excepcionals, singulars, naturalment podríem trobar més adjectius però això és segons els ulls que ho miren.

Els fotògrafs són persones dedicades professionalment a la fotografía i ho veuen d'una manera diferent a tots els mortals. Particularment les trobo curioses i com he viscut les dues bandes: la de posar i la de veure el fotògraf com treballa, llavors encara ho trobo més apassionant.

Espero que us agradi i us convido a participar d'aquestes experiències que ens dona la vida i que són les que ens fan viure amb intensitat.

MARISA, 22 de Juliol 2008

FRAGMENTS DE AIGÜES ENCANTADES

Aquest és un fragment de la meva última actuació. 20 de Gener 2008. L'Obra "Aigües Encantades" de Joan Puig i Ferreter.

Va ser una participació en el Poble de Valldoreix.

Aquesta Obra va ser escrita l' Any 1907 i publicada l' Any 1908. Podem considerar que Aigües Encantades és un drama.

Aquesta obra fou estrenada al Teatre Romea de Barcelona, la nit del 22 de Març de 1908, sota la direcció de Jaume Borràs

Igual que "Terra Baixa" de Àngel Guimerà, són histories amb un plantajament problemàtic i conflictiu subjecte a uns amors i unes creences de la gent, portades especialment per les figures del capallà, el batlle i el cacic del poble. Ells són els que remouen, amb la religió i la superstició, tot un embolic que porta a desenvolupar una trama que ben mirat malgrat la separació dels cent anys que fa de l'obra, certes coses no han canviat massa.

Molta gent encara segueix amb la por al cos i apedregant tot el que és modernitat i prosperitat.

Si llegiu l'obra, tovareu que encara hi ha gent que segueix amb les mateixes conviccions, aportant un malestar continuat.

MARISA, 14 Juliol 2008

CONCERT

CONCERT DE PRIMAVERA 2008

Per fi un altre Concert realitzat.
Aquesta vegada ha estat el 26 d’Abril, lloc: Església Parroquial de SANT ESTEVE SESROVIRES.

La organitzadora naturalment va ser la Coral de Sant Esteve, a més van complir perfectament amb el paper d’amfitrions, perquè després del concert ens van convidar a un sopar que era immillorable.
No hi mancava de res.
Hem de dir que quan vam poder sopar eren quasi les dotze de la nit, o sigui que qualsevol cosa hagués anat bé.
De totes maneres, moltes gràcies Sesrovires en nom meu i de tota la gent que allí hi havia.

El concert va anar a càrrec de la Coral L’Harmonia de Valldoreix dirigida per el “Mestre Guillem Borràs” i la Coral Miranda de la Llagosta dirigida per la “Senyora Carmen Moreno”

Vam cantar deu cançons cada Coral, vam començar a les nou de la nit i després va seguir el sarau o sigui que no us estranyi que al final arribéssim a casa a les tantes. Cansats però satisfets.

Jo crec que va sortir bé i quasi diria que va ser tot un èxit. L’església malgrat l’hora estava tota ben plena.
Dic que va sortir bé perquè el nostre Mestre Guillem Borràs, ens va comunicar que l’havien felicitat per varis cantons, dient fins i tot que se’ls havia posat les carns de gallina en sentir-nos en una de les cançons; concretament en la nostre versió de “El Pare” de Joan Manel Serrat.
Vam estar tothom molt contents, doncs ens està costant molt assimilar-la. És una cançó molt complexa i per tant difícil. Encaixar totes les veus és bastant entretingut però sort que el Mestre Guillem té molta paciència.

MARISA; 26/4/08

MÉS FOTOS GOSPEL

GOSPEL PER ERWYN SEERUTTON

NINGÚ NO POT DIR D’AQUESTA AIGUA NO BEURÉ

Potser perquè m’agrada cantar en una coral o fer teatre, també m’agrada mirar els vídeos de la cantant “Whoopie Golberg. M’agrada com canta i com es mou. Sempre m’ha cridat l’atenció aquella mitja coixesa que fan els negres quan ballen, però mai hagués pensat que jo aprendria a cantar i també saber que aquest cant, ball i moviment s’anomena “Gospel”

Va ser el dia 24 de gener quan una colla d’amics per telèfon em van convidar a fer un dia intensiu de cant i ball “Gospel”. Jo per curiositat m’hi vaig apuntar. Veritablement sense saber que era i on anava.
El professor un xicot nadiu de les Illes Maurici va ser la persona que ens va fer el curset de sis hores i quan va veure que havíem perdut la por i ja estàvem madurets i maduretes ens va comunicar la seva idea de poder fer un concert de Gospel tots plegats l’endemà Diumenge.

Naturalment tots esverats ens va fer molta il·lusió, jo la primera mai m’havia pensat que podria fer tal cosa.
- Així doncs, apa!! – A imitar tots els que difonen aquesta interessant cultura, fins i tot quan estava dalt de l’escenari em sentia com una persona de color.
El curset intensiu de sis hores, no va ser tot ballar i cantar, també ens va ensenyar d’on provenia aquesta gran riquesa cultural i el perquè de tot plegat. - De veritat, molt interessant!!

L’endemà no em podia moure tots els ossos em feien mal, però em sentia tan realitzada i feliç, que en aquell moment ja no necessitava res més.
Mai em podia imaginar que pogués fer una cosa similar per això el refrany de “No dieu mai d’aquesta aigua no beuré.
Veiem si amb les fotos i el vídeo que us mostro, també us animeu i us poseu en situació.

COUNTRY ROADS

Era la tarda de diumenge dia 16 de desembre de 2007. Per cert una tarda freda i una mica ventosa. I ja sabem que quan fa mal temps la gent es posa trista.
Però per a mi, els meus companys, les famílies i tota la gent que ens acompanyaven, feia una tarda estupenda doncs estàvem molt contents; anàvem a passar una tarda divertida.

Era l’estrena de l’obra Contry Roads en el Teatre l’Aliança de Lliça de Munt. Per a mi és la segona obra de la temporada on participo.
Malgrat les pegues, que ens vam trobar en el últim assaig general, al final va sortir prou bé. Aquí és on valores els veritables artistes. De totes maneres, tots ho fem amb molta il·lusió, intentant que la funció surti el més bé possible.
Aquesta obra, és una barreja de teatre, música, ball i cant. Tot plegat una amalgama concebuda per fer gaudir al públic una bona estona.

Per cert vam tenir una audiència de tres-cents espectadors.
Un petó per la gent de Lliça, van respondre positivament.
Veiem, si en els propers pobles tenim el mateix èxit.

He posat algunes fotos així podeu veure més o menys el panorama.

MARISA, 24/12/07

RECORDS ASSOLITS

RECORDS ASSOLITS

La senyora Roser era una persona meravellosa, era la directora del col·legi on anava i era la mestra que ens donava classes d’interpretació teatral. Aleshores jo tenia 14 anys.

Durant el curs preparàvem dues funcions de teatre i cant. Una s’estrenava per Nadal i l’altre servia per acomiadar el curs, aquell dia era tota una festassa, tots els pares mirant els seus nens actuant, recitant, cantant,.........
La senyora Roser sempre em deia que de gran seria una gran actriu i que tenia la veu molt dolça per poder cantar.
Aquelles paraules eren la meva vida , ja sabia el que seria quan seria gran.
Però aquest no eren els plans del meus pares.
Al cap de un parells d’anys, tot d’una ja em vaig trobar a la Universitat estudiant per infermera, és el que volia la mama i si al cap de un any o dos no m’hi trobava bé estudiaria el que el papa volia, farmàcia.
Jo seguia pensant, m’agradava imaginar com seria la meva vida.
Tot plegat res de res, una vida normal, per el que podia ser o fer, una noia dels anys cinquanta, en una casa humil.
Malgrat tot jo seguia gaudint dels meus somnis.

Quan tenia disset anys, tenia una amiga que per les nits anava a estudiar teatre i com molt bé penseu, m’hi vaig afegir d’amagat. Vam dir que cada dijous feríem dues hores d’estudi. Era el temps que necessitàvem per la classe i l’estona de anar i tornar.
Poc va durar doncs, la mare va esbrinar que no estava a casa de la Marga estudiant.

Quaranta anys desprès, m’he trobat amb el mateix cas. Una amiga em va dir que hi havia un repartiment de papers, en el teatre del poble on visc, per a fer l’obra “Terra Baixa” de Àngel Guimerà.
- És possible que et pugui interessar? - Em va dir.
A partir d’aquí ja no us explicaré res més doncs aquí teniu les fotos, de la famosa obra “Terra Baixa”. On vaig tenir la sort de interpretar, el paper de “La Pepa, una de les germanes de la família.
La vam estrenar el 30 de Març de 2007 i la vam repetir dues vegades més. Les tres sessions un ple de cent persones.
Per els que no ho saben, és una obra traduïda en molts idiomes, es va estrenar per primera vegada el 30 de Novembre de 1896 a Madrid. És un drama i tracte de un amor violent entre tres personatges, envoltats de germans i germanes.

L’any passat vaig participar en un concert que es va fer a varis pobles de les rodalies de Granollers. Era el concert de “La Cançó d’Amor i Gerra” interpretada per les Corals de la Vall del Tenes, aquí vaig actuar en el grup de sopranos. On encara m’hi estic i que de tant en tant seguim fent concerts. Els últims han estat en els Pobles de Collbató i Puigcerdà.

Referent al teatre aquest any, hem estat preparant una Obra on s’hi ha barrejat: el cant, el ball, la música i el teatre.
Es posarà en escena el proper Diumenge dia 16 de desembre a les 19,30. El lloc serà el Poble de Lliçà de Munt.

Bé, amics ja heu vist las fotos del meu viatge estel·lar. Si estel·lar perquè quan estic a d’alt l’escenari, estic amb les estrelles.

Ara ve, la part negativa, per què els pares no deixen opinar una mica els fills?.
No és una critica, és una observació, doncs deixar que els fills facin el que vulguin sempre no surt bé.

Gaudiu de les fotos, n’hi hauran més.

MARISA, 10/12/07