Navegant per la xarxa i aprenent coses noves, veig que últimament la qüestió de Blogs ha prosperat molt.
Els amics « Internautes » s’han llençat a explicar, i a relatar, coses molt interessants i també intimitats.
Hi ha diversitat d’articles, de comentaris i més. Els uns ens felicitem perquè alguna cosa ens a tocat la fibra o a vegades ens sentim identificats amb un simple relat o rondalla i si som molt sensibles, ho passem malament quan s’explica alguna injustícia.
Amb aquesta novetat dels Blogs, podem consolar-nos, felicitar-nos i gaudir d’un bon consell de una persona completament neutral i que no coneixem. Malgrat que podem estar lluny un de l’altre, sabem que tenim una afinitat comuna: el saber com manegar un Blog, el poder publicar o replicar algun article per poder-ne fer ressò. A vegades reflectir la nostra propia opinió dona una certa tranquil·litat.
Avui el que escriuré serà una cosa diferent, de tot el que he escrit fins ara. És un record que m’ha vingut al cap i que he pensat que algú li pot fer gràcia.
Es tracte d’un comentari que vaig llegir en un diari francès, concretament L’Indépendant, pel que veureu fa molts anys, però no deixa de ser un fet curiós. - Si és que és veritat!.
Era una frase que va dir una vegada el president De Gaulle, quan governava França i que s’ha li va donar una certa importància.
Segurament no tanta com la que va dir fa poc el Rei d’España, Juan Carlos I: “Porqué no te callas”
La frase del Sr. Charles De Gaulle, deia així:
“Comment voulez-vous gouverner un pays qui a trois cents sortes de fromages?”
Aquesta cèlebre frase ens ensenya fins a quin punt és important la gastronomia.
El fer un bon àpat, sempre ha arreglat moltes coses, i tot això m’ha portat a relatar la sigüenta opinió:
À TABLE
LA GASTRONOMIE
Les plaisirs de la table sont le premier sujet de conversation du monde, ils sont l’origine d’un véritable nombre d’ouvrages, traduits à beaucoup de langues. Nous pouvons trouver un livre qui parle d’un simple chou et comment le transformer pour apprécier, profiter et se bénéficier pleinement de ses vitamines et minéraux.
Mais, pour parler de La France on pourrait remarquer le fromage français.
Com tout le monde sait, c’est un aliment obtenu par la coagulation du lait, suivi ou non de fermentation; masse moulée de cet produit se présentant sous une forme déterminée.
La France, un pays qui à trois cents cinquante sorte de fromages, comme pour les vins, certaines régions sont célèbres pour leurs fromages. La Normandie par exemple, pour le camembert, le roquefort fromage bleu fabriqué avec du lait de brebis, le fameux fromage mou de la Touraine, fait avec du lait de chèvre, les fromages frais, avec lait écrémé (fromage maigre). Gruyère, emmenthal………………………
On a parlé des fromages, mais il ne faudrait cependant pas oublier la gastronomie du quotidien qui se transmet de génération en génération, une gastronomie faite des produits régionaux et de traditions familiales qui coupent la France en deux : au nord, la cuisine au beurre, au sud, la cuisine à l’huile.
Podríem seguir parlant de la gastronomia, sia en francès, català, anglès o qualsevol idioma, però heu remarcat que alguna cosa important sempre es tanca gaudint d’un bon àpat?.
Veritablement menjar fa viure. Oi? Serà per això que hi ha tants refranys sobre el menjar.
“El bon aliment fa tornar jove a la gent i l’abundància mata la fam”
MARISA, 12/ 3/ 07/
Hi ha diversitat d’articles, de comentaris i més. Els uns ens felicitem perquè alguna cosa ens a tocat la fibra o a vegades ens sentim identificats amb un simple relat o rondalla i si som molt sensibles, ho passem malament quan s’explica alguna injustícia.
Amb aquesta novetat dels Blogs, podem consolar-nos, felicitar-nos i gaudir d’un bon consell de una persona completament neutral i que no coneixem. Malgrat que podem estar lluny un de l’altre, sabem que tenim una afinitat comuna: el saber com manegar un Blog, el poder publicar o replicar algun article per poder-ne fer ressò. A vegades reflectir la nostra propia opinió dona una certa tranquil·litat.
Avui el que escriuré serà una cosa diferent, de tot el que he escrit fins ara. És un record que m’ha vingut al cap i que he pensat que algú li pot fer gràcia.
Es tracte d’un comentari que vaig llegir en un diari francès, concretament L’Indépendant, pel que veureu fa molts anys, però no deixa de ser un fet curiós. - Si és que és veritat!.
Era una frase que va dir una vegada el president De Gaulle, quan governava França i que s’ha li va donar una certa importància.
Segurament no tanta com la que va dir fa poc el Rei d’España, Juan Carlos I: “Porqué no te callas”
La frase del Sr. Charles De Gaulle, deia així:
“Comment voulez-vous gouverner un pays qui a trois cents sortes de fromages?”
Aquesta cèlebre frase ens ensenya fins a quin punt és important la gastronomia.
El fer un bon àpat, sempre ha arreglat moltes coses, i tot això m’ha portat a relatar la sigüenta opinió:
À TABLE
LA GASTRONOMIE
Les plaisirs de la table sont le premier sujet de conversation du monde, ils sont l’origine d’un véritable nombre d’ouvrages, traduits à beaucoup de langues. Nous pouvons trouver un livre qui parle d’un simple chou et comment le transformer pour apprécier, profiter et se bénéficier pleinement de ses vitamines et minéraux.
Mais, pour parler de La France on pourrait remarquer le fromage français.
Com tout le monde sait, c’est un aliment obtenu par la coagulation du lait, suivi ou non de fermentation; masse moulée de cet produit se présentant sous une forme déterminée.
La France, un pays qui à trois cents cinquante sorte de fromages, comme pour les vins, certaines régions sont célèbres pour leurs fromages. La Normandie par exemple, pour le camembert, le roquefort fromage bleu fabriqué avec du lait de brebis, le fameux fromage mou de la Touraine, fait avec du lait de chèvre, les fromages frais, avec lait écrémé (fromage maigre). Gruyère, emmenthal………………………
On a parlé des fromages, mais il ne faudrait cependant pas oublier la gastronomie du quotidien qui se transmet de génération en génération, une gastronomie faite des produits régionaux et de traditions familiales qui coupent la France en deux : au nord, la cuisine au beurre, au sud, la cuisine à l’huile.
Podríem seguir parlant de la gastronomia, sia en francès, català, anglès o qualsevol idioma, però heu remarcat que alguna cosa important sempre es tanca gaudint d’un bon àpat?.
Veritablement menjar fa viure. Oi? Serà per això que hi ha tants refranys sobre el menjar.
“El bon aliment fa tornar jove a la gent i l’abundància mata la fam”
MARISA, 12/ 3/ 07/
No hay comentarios:
Publicar un comentario