EL MENYSPREU

EL MENYSPREU

Les ferides del menyspreu que cadascú porta en les seves espatlles pot convertir-se en una ràbia desmesurada contra altres persones.


El menyspreu és una sensació molt desagradable per els que la pateixen.
Pot generar una amargura interna inexplicable, ira i al mateix temps unes enormes ganes de fugir de l’entorn.
Per això és important saber afrontar aquesta dolenta sensació.

Perquè tenim tanta por al menyspreu?

Doncs perquè, ens agafa un mal estar en el cos que ens bloqueja. Tenim por a ser rebutjats, sabem que en un moment determinat poden donar-nos l’esquena, de ser jutjats negativament i............
A vegades amb una sola mirada d’algú en tenim prou per sentir-nos malament.
Si estem al vell mig d’un grup, reunió o simplement en família i ens deixen de racó ens voldríem fondre.
El menyspreu, pot representar-se de diferents maneres però en qualsevol cas és una situació incòmoda.
Encara que ens neguem acceptar el menyspreu igualment ens afecte, ens fa mal i ens dóna molta inseguretat.

Sincerament, aquest neguit per aquesta nefasta sensació, potser és la por que tenim de que les altres persones ens vegin tal com som?.
Necessitem sempre, tenir una bona aprovació de les persones que ens envolten?. Podríem dir que a vegades actuem amb una mica d’arrogància?.
Potser aquesta arrogància és una autodefensa que ens fabriquem, doncs aquesta por al menyspreu sabem que ens porta al aïllament i al desconsol.

Sentir-se integrat dins d’un col·lectiu, grup o família és molt important.
Podríem dir que és com “una injecció de pa amb tomàquet” per la pròpia estima. Ser acceptat per tothom dóna seguretat.

Però sempre caiem en els mateixos pensaments.

· No puc confiar en aquella persona.
· Tinc que protegir la meva intimitat.
· Com que em puc equivocar, més val que no parli.
Tot això ens porta a una repressió de la nostra persona. Per tant deixem fluir la nostra espontaneïtat i també que els altres siguin com vulguin ser.

Hem de saber superar aquesta por al menyspreu. Posar-nos al mig de la rotllana de la vida, aprendre a moure’ns amb seguretat. Quan sia el moment de relacionar-nos amb algú o en algun lloc, hauríem de fer-nos sovint aquestes preguntes.

“ Que sento amb el que diu aquesta persona”?.
“Que faria jo al seu lloc”?.
“Que és el que m’agrada o no m’agrada de tot el que estan dient”?.

Tot això ajudaria a conèixer millor les nostres possibilitats i poder actuar amb conseqüència. És veritat que s’ha de fer un gran pas per poder afrontar la por, el rebuig i les critiques que es fan constantment.
Però em de aconseguir vèncer la por i la vergonya. En definitiva, aprendre a acceptar-nos tal com som i en llibertat i acceptar també a la resta de mortals.

Tots estem plens de defectes i de els defectes dels altre també és pot aprendre molt.
Deixem els perjudicis i gaudim més de la vida

MARISA
JUNY 2007