EL MEU ESTIMAT JUSTY

EL MEU ESTIMAT JUSTY

Justy podria ser un gos, un gat, algun amic. Res de tot això. El Justy és el meu cotxe i encara no havia tingut ocasió de manifestar la il·lusió que vaig experimentar el dia que el vaig veure aparcat davant de casa. En el neteja vidres hi havia un cor, una llaçada vermella i deia : “ Per la meva estimada, dona insuperable. Feliç any 2007”. Era un regal del meu marit.

Us semblarà una mica rar, però el meu marit sempre fa el mateix. Pot estar 3 o 4 anys sense manifestar-se amb els obsequis i tot d’una. Apa! La casa per la finestra.

Jo, com que ja hi estic acostumada, no dono importància als seus impulsos; penseu que fa 45 anys, que estem junts sense separar-nos ni un minut, doncs també treballàvem junts, abans de jubilar-nos.

Doncs sí un cotxe. Com us he dit, això no és la primera vegada que ho fa, a més, el més divertit és com ho fa, sense que jo ho pugui saber.

Primerament m’agafa el meu carnet d’identitat d’amagat i després es posa en contacte amb l’amo de la tenda de cotxes. Teniu que saber que ells dos són molt amics i es tenen plena confiança, així doncs no hi ha cap problema per tirar tot el paperam endavant, sense que el futur propietari ho pugui saber, que en aquest cas sóc jo.

El primer cotxe que em va comprar fet amb les mateixes circumstancies era un Seat 600. El vaig trobar en el garatge una vigília del Nadal 1974 quan vaig arribar de la perruqueria.

O sia que com podeu veure són coses insòlites que hi ha en aquesta vida i que crea la veritable intimitat d’una família.

Pot ser, una altre dona voldria o li agradaria més, una joia?. Però, jo sóc una persona bastant pràctica i el meu marit em coneix molt bé.

En fi, que estic molt contenta del regal i també us puc assegurar que no hi ha punt de comparació amb el Seat 600. Quina tecnologia que hi ha en aquests moments, valguem Déu!
Avui dia, fins hi tot un simple cotxe petit, està equipat com si fos un cotxe de luxe.
Reconec i aprecio la nova tecnologia però jo, segueixo mirant l’estètica, el color, la tapisseria i compte que encara que faci més de 40 anys que condueixo encara tinc la mala costum de no saber quan tinc que posar benzina.

Una vegada, devien ser cap els vols del any 1980, em vaig quedar sense benzina al mig del poble on vivia. Era un carrer estret i n’hi empenyent podia tornar enrera; vaig tenir sort d’un veí que amb una olla. - Si, si, no rieu. Amb una olla va anar a buscar combustible en una gasolinera que hi havia molt a prop. Els homes d’abans eren molt galants, ara potser també m’ho farien, però seria per respecte a l’edat o simplement pensant que aquesta iaia podia quedar-se a casa fent ganxet.
Parlant així algú pensarà que tinc 80 anys. Oi?
Doncs no, encara no tinc ni 60anys i em sento molt jove, el adjectiu de iaia només és un títol que m’han posat els meus preciosos nets.

Parlant del tema que ens ocupa, diré que malgrat que el Justy és petit porta fars de boira, cosa que anys enrera era un suplement que tenies que pagar apart. Fent memòria, recordo que per bloquejar les portes de darrera dels cotxes, tenies que fer-ho manual, ara venen ja tots de fàbrica automatitzats amb això i cinquanta mil coses més, com C D radio...........................

Bé, pararé de llençar floretes perquè si algun propietari de botiga de cotxes em llegeix, encara em llogarà perquè li posi el negoci en marxa.

Potser amb tot això us hagin entrat ganes de comprar-vos un cotxe, jo us dic que us ho repenseu. És una comoditat sí, sense dubte, però segons quins dies, fa molta mandra agafar-lo i desprès hi ha la despesa de manutenció, el problema d’una avaria en carretera i altres coses més.
Llavors aquí entre un altre estri de la tecnologia moderna, el telèfon mòbil, si tens una avaria, saps que pots obtenir ajuda, sempre que en el lloc del incident, hi hagi cobertura.

Pots trucar i esperar que t’ho facin tot. Per què ja em direu com podem fer el canvi d’una roda punxada amb: ungles llargues pintades, faldilla estreta i unes sabates amb un pam de taló.

MARISA
12/2/07