LA FELICITAT

La recepta primordial per ser feliços depèn molt de la actitud personal. Malgrat les penúries de la vida, hi ha moments inoblidables.


Molta gent pregunta si existeix la felicitat? - Què és la felicitat? - On trobar-la? ...........

Jo crec que si sabem agafar una actitud positiva davant les adversitats, trobem la felicitat.
M’he preguntat moltes vegades perquè hi ha persones que tot i que la cerquen no la troben.

Una dia parlant amb la Rosa, una amiga d’aquest tema. – Va, dir-me. - La felicitat com la sort l’hem de buscar.
- Però, buscar-les on?.
- Perquè comprem bitllets de loteria per trobar la sort i rarament toca quan ho necessites?.

Hi ha persones que relacionen la felicitat amb alguna cosa que han perdut: la salut, els diners, la feina o en el que mai han tingut. - Això no és del tot coherent.
Hi ha persones que no tenen diners i son ben feliços. – Diuen!.
Hi ha gent que parla de que ha perdut la salut i per això no és feliç. - És discutible, hauríem de saber fins on arriba la seva dolença.

Tot això em diu que la felicitat pot ser, una sensació que experimentem al obtenir un regal, una noticia agradable, fer quelcom per el nostre plaer, encara que sia de la mateixa feina.
- Jo personalment, el que no he trobat encara, és com poder guardar aquesta sensació dins al meu cos per una llarga estona o temporada.

La veritable felicitat, és saber gaudir-la en el precís moment en que t’arriba. Gaudir intensament d’aquella cosa, exprimir i esgotar amb força aquella sensació momentània. Perquè la felicitat com la sort pot arribar inesperadament.

El que si s’ha de tenir clar, que per ser feliços hem de prescindir de: ser desitjós i malgastar el temps amb pensaments que poden ser banals.

Si, pensem en el que tenim o podríem tenir és un mal camí, d’aquesta manera no hi arribarem mai al final.
Preocupar-nos per el que pot passar, també és negatiu. Hem de ser realistes i acceptar-nos tal com som.
Hem de valorar el que tenim i el que hem aconseguit i mirar d’aprofitar el moment present.

Comunicar-nos amb la gent és un bon exercici ja que ens connecta amb altres cultures i pensaments. Si, intercanviem vivències, podem trobar que les nostres penúries no son tan dolentes. - Si mirant enrera sempre hi ha quelcom de pitjor!.

- La conformitat també ens pot donar un bri de felicitat.
- Recordar els nens que la inconsciència ha posat en aquest món i que estan passant gana.
- Saber que en el món hi som de pas, tot això ens pot ajudar a gaudir del present.

Ben sabut és, que aquest consell l’hem sentit o llegit moltes vegades, i sabem que és variable segons les necessitats de cada persona .

Trobarem tranquil·litat, pau i felicitat, el dia que tots deixem de preocupar-nos, o al menys no donar tanta importància als petits problemes quotidians i escoltar més a la gent que ens envolta.

Si, poseu en pràctica aquesta experiència veureu que guanyareu una força interior i una creativitat extraordinària.
És cert, que en el camí de la vida, es troben persones que generen antipatia o indiferència, naturalment son aquelles que sempre es lamenten i que la seva influència és negativa.
Però pensem que tota persona té el do de la transformació. Aquesta és una mutació que l’hem de practicar sovint, pensem que la vida no és una bassa d’oli.
I que aquell camí que anem construint ben recta, tot d’una pot esdevenir tort, amb revolts i malesa per el mig. - Compte de no caure al buit!

De tot això naturalment, hem de saber triar el que sia d’interès per nosaltres.

“Socrates” ja ho deia:
“La veritable saviesa és reconèixer la nostra ignorància”
I com també molts dels erudits diuen: “Quan la vida et presenti raons per plorar, demostra-li que tens mil i una raó per riure”

MARISA
1 de Juliol 2007