Per berenar, tota la família sempre em donaven pa i xocolata, els meus cosins menjaven diferent: pa amb oli i sal, pa amb cansalada viada o simplement un crostó de pa. La nena sempre, pa i xocolata.
No sé, si va ser per això, però he tingut sempre una addició molt forta a la xocolata. Hem puc menjar una caixa de bombons en un quart d’hora. Per això prohibeixo als amics que em portin caixes de bombons.
També m’agrada molt: la sobrassada i la regalèssia, però no tant, com la bogeria que tinc per el cacau. Això si que és un cacau, si el tasto no puc parar.
Aquestes petites addicions, no són res comparades amb la nova i gran addició que tinc en aquests moments i que m’han portat a comprendre més bé, les persones que són addictes a altres coses.
Me’n ric de la sobrassada, la regalèssia o la xocolata, la meva nova i forta addició és l’ordinador : no dormo, no tinc temps de preparar dinars, les botigues em tanquen, els plats per rentar i no diem de la roba per planxar i el llit per fer. Tot fet un desastre per culpa de que l’ordinador em domina.
Malgrat que tingui els ulls plorosos de tantes hores davant la pantalla, no puc deixar de escriure o de documentar-me per Internet sobre qualsevol tema apassionant.
Això de posar una paraula en el Google, per exemple : Rosa o el nom d’una herba o d’una cançó i sortir una llarga descripció del tema és al·lucinant.
Si, llegiu aquest relat, voldrà dir que esteu submergits en el meu Bloc, llavors comprendreu la meva afecció esdevinguda “addició”.
Per els que en saben molt de: electrònica, internet i tot aquest món, no hi deu haver problema, però per els principiants com jo, hi ha moments que encara que t’agradi molt és desesperant.
Vaig començar aquest bloc el Febrer d’en guany (2007). L’he esborrat i escrit com unes sis vegades per problemes tècnics i de presentació, també he perdut la informació moltes vegades, quan passen aquestes coses t’entra en el cos una impotència, una tristesa. I aquí entra, la paraula “addició”.
Perquè, quan arriba aquest moment de: això s’esborra, desapareix, puja o baixa sol, tindria que tenir la voluntat d’apagar l’ordinador i fer el que em pertoca i no profunditzar en el problema fins adonar-me que han passat sis hores, tirant baix.
Si, hi ha algú com jo, que no desesperi, s’ha de reconèixer que quan acabes la feina és un plaer i un orgull haver-la assolit tota soleta i amb èxit.
Bé, espero agafar la tècnica de la perfecció i quan torneu a obrir el meu Bloc de Moments Nostàlgics dieu: Mira, com ha prosperat!.
MARISA
30/11/07
No sé, si va ser per això, però he tingut sempre una addició molt forta a la xocolata. Hem puc menjar una caixa de bombons en un quart d’hora. Per això prohibeixo als amics que em portin caixes de bombons.
També m’agrada molt: la sobrassada i la regalèssia, però no tant, com la bogeria que tinc per el cacau. Això si que és un cacau, si el tasto no puc parar.
Aquestes petites addicions, no són res comparades amb la nova i gran addició que tinc en aquests moments i que m’han portat a comprendre més bé, les persones que són addictes a altres coses.
Me’n ric de la sobrassada, la regalèssia o la xocolata, la meva nova i forta addició és l’ordinador : no dormo, no tinc temps de preparar dinars, les botigues em tanquen, els plats per rentar i no diem de la roba per planxar i el llit per fer. Tot fet un desastre per culpa de que l’ordinador em domina.
Malgrat que tingui els ulls plorosos de tantes hores davant la pantalla, no puc deixar de escriure o de documentar-me per Internet sobre qualsevol tema apassionant.
Això de posar una paraula en el Google, per exemple : Rosa o el nom d’una herba o d’una cançó i sortir una llarga descripció del tema és al·lucinant.
Si, llegiu aquest relat, voldrà dir que esteu submergits en el meu Bloc, llavors comprendreu la meva afecció esdevinguda “addició”.
Per els que en saben molt de: electrònica, internet i tot aquest món, no hi deu haver problema, però per els principiants com jo, hi ha moments que encara que t’agradi molt és desesperant.
Vaig començar aquest bloc el Febrer d’en guany (2007). L’he esborrat i escrit com unes sis vegades per problemes tècnics i de presentació, també he perdut la informació moltes vegades, quan passen aquestes coses t’entra en el cos una impotència, una tristesa. I aquí entra, la paraula “addició”.
Perquè, quan arriba aquest moment de: això s’esborra, desapareix, puja o baixa sol, tindria que tenir la voluntat d’apagar l’ordinador i fer el que em pertoca i no profunditzar en el problema fins adonar-me que han passat sis hores, tirant baix.
Si, hi ha algú com jo, que no desesperi, s’ha de reconèixer que quan acabes la feina és un plaer i un orgull haver-la assolit tota soleta i amb èxit.
Bé, espero agafar la tècnica de la perfecció i quan torneu a obrir el meu Bloc de Moments Nostàlgics dieu: Mira, com ha prosperat!.
MARISA
30/11/07
No hay comentarios:
Publicar un comentario