RECORDS ASSOLITS

RECORDS ASSOLITS

La senyora Roser era una persona meravellosa, era la directora del col·legi on anava i era la mestra que ens donava classes d’interpretació teatral. Aleshores jo tenia 14 anys.

Durant el curs preparàvem dues funcions de teatre i cant. Una s’estrenava per Nadal i l’altre servia per acomiadar el curs, aquell dia era tota una festassa, tots els pares mirant els seus nens actuant, recitant, cantant,.........
La senyora Roser sempre em deia que de gran seria una gran actriu i que tenia la veu molt dolça per poder cantar.
Aquelles paraules eren la meva vida , ja sabia el que seria quan seria gran.
Però aquest no eren els plans del meus pares.
Al cap de un parells d’anys, tot d’una ja em vaig trobar a la Universitat estudiant per infermera, és el que volia la mama i si al cap de un any o dos no m’hi trobava bé estudiaria el que el papa volia, farmàcia.
Jo seguia pensant, m’agradava imaginar com seria la meva vida.
Tot plegat res de res, una vida normal, per el que podia ser o fer, una noia dels anys cinquanta, en una casa humil.
Malgrat tot jo seguia gaudint dels meus somnis.

Quan tenia disset anys, tenia una amiga que per les nits anava a estudiar teatre i com molt bé penseu, m’hi vaig afegir d’amagat. Vam dir que cada dijous feríem dues hores d’estudi. Era el temps que necessitàvem per la classe i l’estona de anar i tornar.
Poc va durar doncs, la mare va esbrinar que no estava a casa de la Marga estudiant.

Quaranta anys desprès, m’he trobat amb el mateix cas. Una amiga em va dir que hi havia un repartiment de papers, en el teatre del poble on visc, per a fer l’obra “Terra Baixa” de Àngel Guimerà.
- És possible que et pugui interessar? - Em va dir.
A partir d’aquí ja no us explicaré res més doncs aquí teniu les fotos, de la famosa obra “Terra Baixa”. On vaig tenir la sort de interpretar, el paper de “La Pepa, una de les germanes de la família.
La vam estrenar el 30 de Març de 2007 i la vam repetir dues vegades més. Les tres sessions un ple de cent persones.
Per els que no ho saben, és una obra traduïda en molts idiomes, es va estrenar per primera vegada el 30 de Novembre de 1896 a Madrid. És un drama i tracte de un amor violent entre tres personatges, envoltats de germans i germanes.

L’any passat vaig participar en un concert que es va fer a varis pobles de les rodalies de Granollers. Era el concert de “La Cançó d’Amor i Gerra” interpretada per les Corals de la Vall del Tenes, aquí vaig actuar en el grup de sopranos. On encara m’hi estic i que de tant en tant seguim fent concerts. Els últims han estat en els Pobles de Collbató i Puigcerdà.

Referent al teatre aquest any, hem estat preparant una Obra on s’hi ha barrejat: el cant, el ball, la música i el teatre.
Es posarà en escena el proper Diumenge dia 16 de desembre a les 19,30. El lloc serà el Poble de Lliçà de Munt.

Bé, amics ja heu vist las fotos del meu viatge estel·lar. Si estel·lar perquè quan estic a d’alt l’escenari, estic amb les estrelles.

Ara ve, la part negativa, per què els pares no deixen opinar una mica els fills?.
No és una critica, és una observació, doncs deixar que els fills facin el que vulguin sempre no surt bé.

Gaudiu de les fotos, n’hi hauran més.

MARISA, 10/12/07