DOLÇA INFANCIA

DOLÇA INFANCIA

L’altre dia vaig rebre aquest E-mail amb autorització de tornar a enviar, particularment em fa més goig posar-lo en el blog; doncs m’he sentit molt identificada i a més a més és l’estil que jo sempre pretenc transmetre.
Així doncs sense més preàmbuls, us deixo compartir aquest relat ple de veritat.
Espero que a tots els lectors els hi alegri l’estona i passin un bon moment llegint records que crec que molta gent reviuran.

Te'n recordes d'aquell temps...quan les decisions importants es
prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu
tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?

Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!"
Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".

El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o
una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...

Fer una muntanya de sorra podia mantenir-nos feliçment ocupats
durant tota una tarda...

Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...

Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...

Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A
que no fas això?",
no hi havia res més prohibit que jugar amb foc...

"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que
sentíem com el cor
ens bategava amb força dins el pit...

El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat,
sempre era molt més divertit ser lladre que policia...

Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma
que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut
elegit l'últim en l'equip de futbol, els germans grans eren el
pitjor dels turments, però, també els més gelosos, fidels
protectors...

Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags en les cavalcades,
ni la sorpresa que ens deixaven sota del coixí "els angelets" o el
"Ratoncito Pérez"...

GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de
gomes Milán de colors durant les hores lliures mai a classe.

Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics
i essencials. Treure-li les rodetes a la bici significava un
gran pas a la teva vida....

El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos
Repetits, pel que feia tant de temps que buscaves...

Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves. El
Major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a
les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC...

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem
res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb
els que fer el gandul durant tot el dia.

SI PODEU RECORDAR LA MAJORIA D'AQUESTES COSES I HE
ACONSEGUIT QUE DIBUIXEU UN SOMRIURE, SIGNIFICA QUE HEU TINGUT UNA INFÀNCIA FELIÇ... I QUE ENCARA US QUEDA DINS ALGUNA COSA DEL NEN/A QUE ÉREM NO FA TANT DE TEMPS...AIXÍ QUE ENVIA AIXÒ A QUI NECESSITI UN PETIT DESCANS EN LA SEVA APRETADA I AGITADA VIDAD'ADULT, O QUE ESTÀ ENTRANT EN ELLA I S'AGOBIA.... MAI PERDEU AQUEST NEN/A QUE PORTEU DINS, PERQUÈ ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA
NOSTRA VIDA!!!

L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!

UN PER TOTS, TOTS PER UN.

Nadal, 2008