GRAN EXPOSICIÓ FRANÇA 1900
RECORDANT EL MEU AVI
Quasi tothom, tenim el mal costum de córrer, per fer les coses.
Sempre he sentit dir: és que “ara...” tenim la vida molt complicada.
L’experiència m’ha ensenyat que aquest “ara” ens acompanya sempre.
Potser per això, malgrat la salut de cadascú, les persones grans no corren tant. S’ho prenen tot més tranquil•lament.
Aquesta reflexió em dóna peu per recordar algunes cites que el meu avi deia:
- Fes les coses, el més bé possible, mira d’acabar el que comences, estigues alerta i no deixis passar les oportunitats.
- Recorda, que encara que el tren torna a passar, el primer que has deixat perdre, ja és lluny.
- No facis de la teva vida un esborrany pensant que ja ho faràs demà. És possible, que tota aquesta recopilació de dades de les quals parles i que, “ja ho faré demà” no tinguis temps de passar-les en net.
- Potser aquest demà, no arribarà mai.
Al meu avi li agradàvem les cites. El recordo en les llargues converses amb les seves amistats.
Jo corria pel mig de la sala, sense que ningú s’ha percebés de la meva presencia. Era llavors, quan escoltava i m’assabentava de coses les quals podien ser positives o negatives per una personeta de deu anyets.
El meu avi sempre començava o introduïa les converses amb una cita.
En recordo un altre que deia:
- Si eduquéssim més bé als nens no seria necessari castigar als homes.
Jo, no entenia res però recordo que arran d’aquelles paraules es formaven unes polèmiques, que podien estar tot una tarda amb el seu cigar i el refresc d’aigua i llimona, que els preparava la meva iaia.
Per això em fa tanta gràcia veure reflectir en les pel•lícules, els Clubs d’homes en el 1900: bevent, fumant, jugant amb una baralla tronada i amb aquelles llargues converses que duraven tota la tarda i en les qual arreglaven el món.
I per acabar la guinda final.
- “La vida només és pot comprendre mirant enrera, però si és vol viure bé, no deixeu de mirar endavant.
Dissabte, 18/07/09Quasi tothom, tenim el mal costum de córrer, per fer les coses.
Sempre he sentit dir: és que “ara...” tenim la vida molt complicada.
L’experiència m’ha ensenyat que aquest “ara” ens acompanya sempre.
Potser per això, malgrat la salut de cadascú, les persones grans no corren tant. S’ho prenen tot més tranquil•lament.
Aquesta reflexió em dóna peu per recordar algunes cites que el meu avi deia:
- Fes les coses, el més bé possible, mira d’acabar el que comences, estigues alerta i no deixis passar les oportunitats.
- Recorda, que encara que el tren torna a passar, el primer que has deixat perdre, ja és lluny.
- No facis de la teva vida un esborrany pensant que ja ho faràs demà. És possible, que tota aquesta recopilació de dades de les quals parles i que, “ja ho faré demà” no tinguis temps de passar-les en net.
- Potser aquest demà, no arribarà mai.
Al meu avi li agradàvem les cites. El recordo en les llargues converses amb les seves amistats.
Jo corria pel mig de la sala, sense que ningú s’ha percebés de la meva presencia. Era llavors, quan escoltava i m’assabentava de coses les quals podien ser positives o negatives per una personeta de deu anyets.
El meu avi sempre començava o introduïa les converses amb una cita.
En recordo un altre que deia:
- Si eduquéssim més bé als nens no seria necessari castigar als homes.
Jo, no entenia res però recordo que arran d’aquelles paraules es formaven unes polèmiques, que podien estar tot una tarda amb el seu cigar i el refresc d’aigua i llimona, que els preparava la meva iaia.
Per això em fa tanta gràcia veure reflectir en les pel•lícules, els Clubs d’homes en el 1900: bevent, fumant, jugant amb una baralla tronada i amb aquelles llargues converses que duraven tota la tarda i en les qual arreglaven el món.
I per acabar la guinda final.
- “La vida només és pot comprendre mirant enrera, però si és vol viure bé, no deixeu de mirar endavant.
MARISA,
1 comentario:
Gracies per compartir aquestes paraules del seu avi ,certes con la vida mateixa.
Publicar un comentario