Mentre tu parlaves i jo escoltava
El temps es va escolar en deu segons
Aleshores me’n vaig adonar
Que les nostres vides pengen d’un fil.
Mentre tu parlaves i jo escoltava
Els nostres sentiments es van entre llaçar
Ràpidament com branques enfiladisses
Que s’emboliquen per la paret. Amunt, amunt
Mentre tu parlaves i jo escoltava
Vaig veure el cel reflectit en els teus ull
Fou aquesta última mirada
La que em va omplir el pit d’un neguit inexplicable.
Marisa, 19/10/2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario