INDRETS OBLIDATS

L'autor demana disculpes perquè no  troba que la composició de la següent poesia sia prou ben realitzada.
 Jo la trobo magnífica i per tant convido al qui vulgui gaudir de la seva lectura, malgrat les imperfeccions que hi puguin haver.

 L’ERMITA ABANDONADA.

                   Imaginari, per la contemplació d’una

                          composició de ceràmica i paisatge bonsai.

Regna el silenci a l’entorn de l’ermita;

en resten nobles pedres enrunades

i bardissats camins que l’home evita;

pedres que foren, d’oració prenyades.

Uns fets sacrílegs i  grans bretolades

feren, del culte, un acte prohibit.

S’enderrocaren, pel temps, les teulades,

i s’inicià un llarg procés d’oblit.

                   Sols la façana en peus, i estintolada,

hi és, pregant al cel amb cor ardit.

La Providència ja l’ha consolada...

Fent-la abraçar per l’herbam beneït 

i aquells ocells, saludant-la en ramada;

passat capvespre, per estels, de nit.

Josep M. Puig i Tornabell.

gener del 2011.