EL DESTÍ DE LA BERTA

CONFLICTE  DE  RELIGIONS

La següent història relata el problema d’una Barcelonina de qui no facilitarem el nom, ja que és filla d’una família bastant coneguda.

Nosaltres li posarem el nom de Berta.

La història va començar a la Universitat  de Bellaterra, on anava la Berta tots el dies amb els Ferrocarrils Catalans. Cursava els estudis de medicina. Any 1987

A meitat de curs va conèixer un xicot ben planat, estudiant també de medicina. El xicot devia ser de casa bona, això pensava la Berta, perquè arribava cada dia a l’escola ben vestit i amb un cotxe ben flamant. L’aparcava fora de les instal·lacions i pujava un troset a peu.

La Berta com que ja li havia posat l’ull al morenet, es feia venir bé la trobada agafant sempre que podia el mateix tren, ja que ell era molt puntual.

Al final es van fer tan amics que la Berta ja no anava amb els Ferrocarrils. El morenet Alí, la portava amunt i avall.

Durant aquell curs i els següents, l’amistat dels dos imminents metges es va convertir en un amor tant intens que sense deixar les respectives carreres van decidir anar a viure junts. Era una parella admirable per la seva educació i dedicació als estudis. Tot eren excel·lents i matricules d’honor, sobretot per part de l’Alí. Eren l’admiració de companys i professors.

La decisió de l'emancipació va comportar haver de buscar feina i allotjament. Referent a la feina no va ser gaire difícil, ja que l’Alí va trobar feina en un despatx. Traduïa documents a l’Inglés, era un idioma que dominava a la perfecció. Per la Berta va ser una mica més difícil, però al final va trobar feina en una guarderia, a la qual hi anava a hores perdudes, per fer suplències.

L’allotjament va ser més complicat, però al final es van ajuntar en un pis, amb altres companys de la universitat.

     

Al principi com podeu imaginar hi va haver problemes amb els pares de la Berta. Sobretot a conseqüència de la religió, islàmica suní  de l’Alí.

A casa de la Berta tots eren de  religió catòlica, apostòlica i Romana. Podeu imaginar-vos el sarau que hi va haver quan els joves van decidir anar a viure en parella.

Però, en aquesta vida sempre ha de sortir una mica d’egoisme, per algun lloc. A vegades per bé i a vegades és el contrari.

Aquesta vegada el mal humor es va arreglar aviat, perquè va sortir a relluir l’embolic que hi va haver, feia anys, amb els avis de la Berta,  eren de religió anglicana. O sigui que per aquest cantó la cosa es va apaivagar, perquè no van voler recordar els mals moments que s’havien viscut temps enrera i al final per res, perquè els pares de la Berta van acabar casats.

A més la família de la Berta podíen estar contents, perquè l’Alí  es va fer càrrec de totes les despeses que el trasllat havia ocasionat.

Més o menys l’enfado va durar poc, perquè s’ha de reconèixer que la família de la Berta eren gent molt comprensiva i civilitzada. I no parlem del “savoir faire” que tenia l’Alí. En tot moment es va comportar com un senyor.

Sobre el tema de la religió de l’Alí no se’n parlava i tema diners per par de la parella tampoc hi havia problema, ja que tothom treballava. A més l’Alí  des de sempre havia rebut una assignació des de casa seva. 

La felicitat va durar 10 anys. Més tard, tot va ser un infern, ja que quan la família de l’Alí es va assabentar de que havia acabat la carrera, de metge, el van telefonar i  van reclamar la seva presencia a Egipte. Allà l’estava esperant la núvia que ja des de ben petit l’havien promès. 

Paradoxa de la vida: La Berta estava disposada a compartir l’Alí amb la suposada núvia, en canvi l’Alí malgrat la seva religió no compartia aquestes creences, la cultura i els anys viscuts a Catalunya d’alguna manera o altre l’havien canviat.

De totes maneres va ser un anar i venir d’Egipte, frenètic. Discussions i més discussions.

Al final el conte encara que no gaire feliç va acabar bé, almenys per la Berta i l’Alí.

L’Alí va ser desheretat per la seva família noble i les promeses que la religió havia aportat es van dissipar, sense gaire ensurt.    

Ara la Berta i l’Alí tenen una parelleta de nen i nena de color xocolata, que són una joia.

L’Alí s’ha convertit al catolicisme i els nens han estat batejat i han fet la comunió al costat de la seva família Barcelonina.

Actualment, la Berta, l’Alí i els nens viuen feliçment a Paris, es allà, on la feina els ha portat. 

MARISA,  08/08/2011