LES IDEES CLARES
L’experiència de la vida m’ha portat a escriure un raonament, una mica cru.
Arran d'escoltar converses d'amics i amigues he pogut saber i constatar, que hi ha dues menes d’homes: els que són homes decents i els que són indecents.
Ara us preguntareu, on aniré a parar.
Doncs, molt senzill. Parlaré de sentir-se assetjada o traïda.
Moltes persones se senten satisfetes d’haver après a dir, NO!
Però aquest, NO!. A vegades, pot portar conseqüències.
Importunar insistentment, a la feina, amb mirades, gestos o per telèfon, a una altre persona, quan aquesta ha dit: NO! Això és assetjar.
La traïció arriba, quan un amic del qual esperaves recolzament, respecte, lleialtat, confiança i amistat per poder explicar-li qualsevol cosa. Et respon amb tot un festeig de seducció, tot i se’n casat i pare de família.
De moment, no dubto que pot ser afalagador, sobre tot si la persona en qüestió és un “adonis”. Però, de veritat creieu, què una persona amb aquestes respostes amoroses i amb parella, pot ser un bon i fidel amic.
Tanmateix, crec que la paraula fidelitat la té una mica confusa.
Aquest relat va dedicat a tots aquells homes que fan la papallona arreu on van, deixant de pensar que hi ha algú fabulós que l’està esperant a casa i que mereix molta estimació, amor i respecte. Si més no, són les paraules que un dia es van prometre mútuament.
Marisa, 10-12-2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario