LA CADIRA

                                      LA CADIRA

                             La Paula i en Vador, no es poden casar

                             perquè ni tan sols no tenen “cadira”,

                             per festejar.

                                                 (Dita popular.)

                    

                     Hi ha un vell enginy ben singular,

                    que el coneixem com “la cadira”.

                     Molt natural als nostres temps,

                     potser vulgar, sense importància,

                     i sempre i quan que en disposem,

                     perquè altrament no ho concebem.

                   

                     Seure’s a terra no és d’aquí,

                     necessitem una cadira

                     de quatre potes, ben segura,

                     que alhora ens fa de bon confort.

                     D’altres n’hi ha que no els en cal,

                     ja que amb coixins i unes catifes

                     la vida els plau i en senyoregen.

                     Ens ve de lluny aquest invent,

                     puix la nostra àvia ja hi seia

                     quan a la falda ens relatava

                     aquells bells contes que enyorem.

                            Josep M. Puig i Tornabell

                            gener de 2012.*