sábado, 9 de mayo de 2015

INCOMPATIBILITAT








La tristesa m'envaiex
Observes d’on ve aquesta tristesa i te n’adones que la provoca la parella, la persona que tens al costat i cosa incoherent hi estàs bé i l’estimes amb bojeria.
La qüestió, ben mirada, et sens incompresa, desvinculada del teu entorn,lligada i sense poder desenvolupar aquesta riquesa espiritual adquirida amb el temps. Llavors, mica en mica, la teva qualitat de vida va desapareixen, sense adonar-te que has anat sortint del teu camí, dels teus valors, fins arribar a un punt de desorientació inexplicable i què tot plegat et porta dins un pou difícil de sortir-ne.

Sabem que els homes i les dones actuen i pensen diferent, això és ben sabut, pertant podem afirmar que arribar a estar d’accord ès dificil.
A vegades plantejar les diferències i els sentiments sense pujar al “Rings” és complicat, tots hauríem de saber que no és la millor manera d’actuar però sovint en aquests moments la serenitat ens abandona.
La meva mare sempre recomenava, abans d’expressar el què sigui,  contar fins a 10.
La millor manera per no discutir amb la parella seria prendre una dinàmica que ens portés a tenir un cert equilibri. Sempre hi ha algún d’els dos que dòna més i aquí és on comencen les dificultats.
Si fóssim capaços de saber com pensa la teva parella en lloc de jutjar-la. Això, és difícil per la persona que és reservada envers l’altre. Sempre n’hi ha un que ho explica tot, l’altre no explica res. D’aquesta manera el lligam no es nua mai. A força de no satisfer les preguntes que volen resposta s’arriba a la desconfiança, l’allunyament i la decepció, la qual cosa porta a la separació encara què hi hagi un amor profund.

No escoltem les primordials proposicions de la parella, a vegades necessitats cotidianes, simples, que serien tot un plaer per la convivència, el confort i la joia d’estar junts gaudint de les pròpies idées.

La convivència és dificil, a vegades hi ha la sensació de parlar un altre idioma, és igual dir blanc que negre, no intersa, no escolto.
És trist que quan tot està derruït es facin coses, actes, per solitari, abans esmentades en parella i  no sé per quina raó no van arribar a ser realitzades.
Expressar les teves emocions, els teus desitjos, les teves inquietuds, els teus somnis, les teves ambicions, en una parella, equilibrada, és garantia d’exit.
Llàstima que sovint hem de repetir, ara, ja és massa tard.
Marisa, 09/04/2015

Publicar un comentario