FESTES NADALENQUES

NADAL 2008

Menjar per viure i no viure per menjar. Penseu que Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com un altre dia.

D’ençà que tinc el blog, els lectors de més confiança m’han preguntat repetides vegades: Si veritablement, em sento originària d’algun lloc en concret. Hi ha gent, que em diuen si m’ha condicionat la vida viure a cavall de diferents països, parlant tres idiomes: Francès, Castellà i Català al mateix temps. Anant amunt i avall entre: França, Espanya i ara Catalunya.
- Doncs, no ho sé.
Tot això m’ha fet pensar.

Mai m’havia aturat a reflexionar-hi.
En realitat és cert el raonament, però, és que jo, sé quines són les meves arrels i d’on vinc. Tan important és allà on vius o on has viscut?.

Per això tens que perdre la identitat?
Particularment, trobo que tants canvis i de tan petita, m’han servit per enriquir-me, per conèixer gent i fer nous amics.
Respecto i comprenc intensament, la gent que ha nascut en un lloc determinat, i que d’allà no s’han mogut en tota la seva vida; però això no vol dir que tinguin arrels i amics més profunds.
Tot això, bé arran de comentaris que he fet sobre aquestes festes: Que si són festes per tenir més despeses, que si el menjar i beure.......en fi, tot una sèrie de reflexions del que pensava, i del que penso ara.

Quan tenia uns dotze anys, regentàvem junt amb els meus pares una botiga de queviures "Rue Goya, nº 21. Cartier Sainte. Marguerite. Marseille".

Allà vaig tenir una experiència molt decebedora.

- Eren les festes de Nadal (any 1957).Tothom guarnia com de costum, els aparadors amb llums i garlandes. Jo també vaig adornar les meves prestatgeries posant-hi un pessebre i la cosa va portar soroll, doncs una veu del veïnat, va dir que si no treia tot allò, m'hi posaria una bomba.
Si amics, una bomba! I jo era una nena i de moment no vaig entendre res.

Això si, em va fer pensar i reflexionar sobre l’ésser humà.
Des de aleshores, he viscut les festes doncs....... fent el que fan la majoria dels mortals, però, més fredament.
Reconec, que tenim unes despeses exagerades i que molta gent només celebra que està viu, que té salut, que està amb la estimada família i...... Apa! Menjar, menjar, beure i comprar. Sense pensar que el que se celebra, és una festa religiosa, el naixement de Jesús. Alegria, Pau i recolliment entre les famílies. La gent, no pensa en que hi ha malalts i que altres passen gana.
Algunes persones hi posen la paraula “austeritat”. Però, quan ens mostren imatges del Vaticà i es veu tanta riquesa. Això, no té res que veure amb la pobresa de la celebració del dia 25 de Desembre.

- En fi, no em negareu que són festes polèmiques.

Mira que n’estaríem de bé, fent vida normal, anant a prendre un cafè a casa del cosí o del veí, tot portant un petit present d’agraïment.

Malgrat tot, us desitjo Bones festes i un immillorable 2009.

I us convido a mirar el meu pessebre d’enguany. L’he fet amb tota la meva il·lusió per els meus néts.
Ells encara no hi entenen de coses i paraules d’aquelles que l’ànima et cau als peus.

MARISA