UN CONTE DEL SEGLE XIV

Traducció Literal de

LLIBRE DE LES BÈSTIES

De Ramon Llull
Segle XIV

Hi havia una vegada un ós, un corb, un home i una serp.

Tots ells, van caure en un barranc que hi havia al bosc.

Per les rodalies del barranc  hi vivia un Home Sant. Un dia que passava per allà com molts altres dies, el Home Sant, va sentir uns crits, es va apropar en aquell forat i els va veure a tots dins el forat. Els quatre estaven morts de fred i no podien sortir.

Tots quatre junts van pregar a l’Home Sant, la sortida  d’aquell forat profund  i obscur, i li van oferir quelcom si els treia d’allà dins. El pobre ermità així ho va fer.

Va treure l’ós, va treure el corb i va treure la serp; quan anava a treure l’home, la serp li va dir a l’ermità: no ho facis, no el treguis; això et sortirà malament. Però l’Home Sant, no va fer cas del que li deia la serp, i va ajudar aquell home mort de fred i gana, a sortir d’aquell negre forat.

L’ós va recompensar a l’ermità amb un buc d’abelles, el qual estava ple de bresques.

Quan l’ermita es va menjar i acabar les bresques, ja que tenia molta gana va marxar cap un altre ciutat a predicar.

En arribar a una ciutat l’ermità es va trobar el corb que li va oferir una bonica diadema de pedres precioses, que era de la filla de Rei  a qui li havia llevat del cap, mentre descansava.

L’ermità va prendre la cinta ornada amb gran goig, ja que era una peça molt valuosa.

Més tard pel mercat hi havia un home, un Privat del Rei que anava cridant, dient a tothom: - S’ha extraviat una joia de la Princesa. Qui hagi trobat una diadema de brillants, que la torni a Palau. La persona que la torni serà recompensada.

En mig d’una multitud de gent, l’ermità va reconèixer una persona era l’home a qui havia tret  del barranc, el qual era argenter d’ofici.

L’Home Sant va ensenyar secretament la diadema a l’argenter encarregant-li que la portés discretament a Palau.

L’argenter la va portar, i va acusar a l’Home Sant d’haver-la sostret.

A l’Home Sant, el van colpejar i empresonar, ja que van pensar que era ell, el qui havia robat la diadema.

La serp, a qui també l’Home Sant havia rescatat del barranc, va anar a veure la filla del rei, i quan dormia li va mossegar la mà.

De sobte la princesa es va despertar plorant amb molt de dolor i la mà  inflamada. El rei irat de veure la seva filla malalta, va fer cridar un metge.

El rei faria ric al metge que pugues guarir a la seva filla, Anava dient el Privat per tot el poble.

La serp va tornar a palau i va esperar que el rei dormis.   

Un cop el rei va estar ben dormit li va xiuxiuejar a l’orella:

-          Dins de les presons del teu Palau hi ha un Home Sant  que té una herba que podria guarir  la teva filla.

-          També tindràs que esbrinar la mentida de l’argenter.

Aquella herba era el regal que la serp li havia fet a l’Home Sant, quan la havia ajudat a sortir del forat. Dient-li: Un dia aquesta herba la tindràs que posar sobre la mà malalta de la filla del Rei.

En aquell moment l’ermità no va saber entendre la serp, però va acceptar el regal, amb molta il·lusió.

El rei quan es va despertar es pensava que havia somiat, però, així ho va fer tot, tal com li havia ordenat la serp.

L’Home Sant va ser deslliurat de la presó per guarir la mà de la princesa i també es va fer justícia a l’argenter.

Versió i arranjament

           Marisa,  06/02/2009