INSOMNI
Tant desitjar aquest moment... tot el dia pensant amb la mateixa cosa….Sembla una maledicció….., cada nit igual..... i ara en Ramon roncant.
El meu marit em diu que són manies meves, diu que no estic prou cansada quan me’n vaig al llit. - Si estiguessis rebentat com jo! Això és el que em diu quan tinc aquest neguit.
Què és aquest soroll al pati, aquestes hores? Gairebé deuen ser quarts de dues..., Ca! Deuen ser xiulets a les orelles... fa calor dintre del llit, si m’aixeco i obro la finestra despertaré en Ramon........Ai! que nerviosa estic i ara recordo que no m’he posat la crema per les arrugues.
En Ramon sempre em diu que no necessito posar-me res, que ja sóc prou bonica.
Quina ràbia, ara que em convindria tenir força cura del meu aspecte, més que mai; ja entro als cinquanta i en Ramon en té cinquanta sis.
Ai Déu meu! Aquesta mossa que em fa patir... si gosés mirar per el balcó, potser és a baix, amb aquell sòmines d’en Joaquim.
Quin sapastre aquest noi, quina mala sort ha tingut l’Angelina.
Tant desitjar aquest moment... tot el dia pensant amb la mateixa cosa….Sembla una maledicció….., cada nit igual..... i ara en Ramon roncant.
El meu marit em diu que són manies meves, diu que no estic prou cansada quan me’n vaig al llit. - Si estiguessis rebentat com jo! Això és el que em diu quan tinc aquest neguit.
Què és aquest soroll al pati, aquestes hores? Gairebé deuen ser quarts de dues..., Ca! Deuen ser xiulets a les orelles... fa calor dintre del llit, si m’aixeco i obro la finestra despertaré en Ramon........Ai! que nerviosa estic i ara recordo que no m’he posat la crema per les arrugues.
En Ramon sempre em diu que no necessito posar-me res, que ja sóc prou bonica.
Quina ràbia, ara que em convindria tenir força cura del meu aspecte, més que mai; ja entro als cinquanta i en Ramon en té cinquanta sis.
Ai Déu meu! Aquesta mossa que em fa patir... si gosés mirar per el balcó, potser és a baix, amb aquell sòmines d’en Joaquim.
Quin sapastre aquest noi, quina mala sort ha tingut l’Angelina.
- Maleït el dia que es van conèixer!
Veritablement, en Ramon m’estima tant com diu? Mireu, que no m’ha ajudat massa amb el prometatge de l’Angelina.
Trobo, que hem estat uns covards al no haver dit res; sempre l’hem tingut massa consentida aquesta nena.
Si ara trobes una feina aquest noi... no estarien tot el dia tan enganxats, i, l’Angelina podria estudiar més estones.
En Joaquim és de bona família, tots són arquitectes: ell, ho és, i també els seus pares, els seus avis i algun altre germà de la mare.
Però... és que ell no fa res en tot el dia!
Ai Déu meu!...tindria que dormir una estona veig que ja clareja...tinc mal de cap...
Ja començo a sentir les puputs de la palmera del jardí, aviat en Ramon em dirà bon dia. Jo em posaré el batí, i baixaré a baix a fer l’esmorzar.
Veritablement, en Ramon m’estima tant com diu? Mireu, que no m’ha ajudat massa amb el prometatge de l’Angelina.
Trobo, que hem estat uns covards al no haver dit res; sempre l’hem tingut massa consentida aquesta nena.
Si ara trobes una feina aquest noi... no estarien tot el dia tan enganxats, i, l’Angelina podria estudiar més estones.
En Joaquim és de bona família, tots són arquitectes: ell, ho és, i també els seus pares, els seus avis i algun altre germà de la mare.
Però... és que ell no fa res en tot el dia!
Ai Déu meu!...tindria que dormir una estona veig que ja clareja...tinc mal de cap...
Ja començo a sentir les puputs de la palmera del jardí, aviat en Ramon em dirà bon dia. Jo em posaré el batí, i baixaré a baix a fer l’esmorzar.
- Ai, quin cansament que tinc.
Ara veig ben clar que no he estat mai feliç, ni dintre ni fora del matrimoni.
Potser, alguna vegada... quan vam anar a Paris, aquell sopar a dalt de la “Tour Eiffel”. Tot plegat quinze dies, després només recordo coses ràpides, moments fugaços com centelles.
Fins i tot, ni recordo haver estat enamorada d’en Ramon...Ai! ja remuga, comença a badallar i a encendre la cigarreta...me’n vaig a la cuina.
MARISA, 31-1-2009
Ara veig ben clar que no he estat mai feliç, ni dintre ni fora del matrimoni.
Potser, alguna vegada... quan vam anar a Paris, aquell sopar a dalt de la “Tour Eiffel”. Tot plegat quinze dies, després només recordo coses ràpides, moments fugaços com centelles.
Fins i tot, ni recordo haver estat enamorada d’en Ramon...Ai! ja remuga, comença a badallar i a encendre la cigarreta...me’n vaig a la cuina.
MARISA, 31-1-2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario