Tots els avis llueixen dels seus néts naturalment i jo no seré menys.
Potser per tots els que visiteu el meu blog trobareu coses senzilles i que potser vosaltres ho faríeu molt més bé. Potser si? Potser no?
Al que no podreu superar ningú, és la joia que em va fer aquest dibuix. És un dibuix de la meva néta Esther que té set anys.
Representa una pista de patinatge i nens que estan ballant.
Sens dubte ja sé, que també vosaltres teniu els vostres moments de glòria amb la vostre canalla i que segons vosaltres jo no la podria superar.
Com podeu veure ja he entrat en un joc de competició. Ai, els néts!
Quantes alegries que donen quan arriben a casa i quina satisfacció quan se’n van. Només hi ha que veure com deixen la casa. Estàs tot l’endemà replegant, netejant i endreçant.
Però, que bonics que són, com s’estimen i que faríem sense ells.
Abans de ser avia, els amics em deien que s’estimaven més als néts que als fills i no m’ho podia creure.
Ara que ho puc constatar penso, que la estimació és immensa i diferent a la vegada.
Hem de ser realistes ara tenim tot el temps de món per gaudir-ne.
Quan ets jove, tens que compartir la canalla amb la feina i els nervis per poder tirar endavant. Definitivament diferent.
Bé, com sempre ja estic embolicada amb la meva verborrea.
Aquest dibuix tan bonic va guanyar el primer premi i com a recompensa la van obsequiar amb un curs de patinatge “Gratis”
Va succeir: el 21 de Març de 2009
La iaia joiosa
28/4/09
No hay comentarios:
Publicar un comentario