Ramon LLull
Doctrina pueril
Segle XIII
Quan l’infant neix, surt d’un indret calentó. Escalfor natural de la pròpia naturalesa. Només pot ésser alimentat per llet doncs el menjar normal no li convé, no el podria digerir, encara. Si els donéssim menjar sòlid, cosa contra natura, esdevindrien tinyosos, malalts i més tard moririen. Viurien millor, si ni tan sols se’ls donés menjar i beure,
Quan l’infant és gran, corre, juga i salta, és llavors quan tenim que donar-li menjar però només quan ell ho vulgui.
Vins massa forts destrueixen l’enteniment i escurcen els dies, igual que les salses i altres moltes coses són dolentes pel cos dels infants.
Com per exemple anar massa abrigat: si, l’infant va massa abrigat el calor natural s’interromp.
Quan els infants juguen, fan un esforç. S’escalfen i els porus s’obren regeneren calor natural i vapor: és la suor. Si van massa abrigats, els porus no es refreden.
Que el porus es refredi va bé perquè conserva la calor natural del cos.
Traducció Literària
MARISA, 1/05/09
Un cop interpretat el text de Ramon Llull del segle XIII, penso que no s’aparta massa del saber d’avui dia.
Veiem que la lògica i el sentit comú, també existia en aquells vells temps, els quals a vegades, ens semblen tan absurds...
No hay comentarios:
Publicar un comentario