INTERPOSICIÓ

Concepte de Substitució Lingüística

La Substitució Lingüística d’un país pot portar problemes de convivència i malestar dins el seu propi ús.
Fixeu-vos a casa nostre Catalunya, per exemple: Celebrem el dia de la rosa i el llibre, diada de Sant Jordi Festa tradicional de Catalunya. Tot molt català i en Català. I que passa?
Doncs cal parlar en castellà, perquè hi ha infinitat de castellanoparlants i estrangers que no saben ni entenen la llengua.

La llengua dominant d’un país se li posa o s’anomena A.
I a l’altre B.

Quan patim substitució de la pròpia llengua (A) obliga a fer-ne una recuperació, perquè no passi a formar part del nostre territori la que denominaríem llengua (B).

Quan això succeeix, vol dir que estem davant d’una situació inestable dins el territori i que la salut de la llengua autòctona (A) pot ser malmesa.

Llavors es posa en marxa el procés de: La Substitució Lingüística o bé La Normalització Lingüística que és el fet contrari i que Pompeu Fabra va portar a terme en el segle XX.

Les persones que defenen el bilingüisme diuen que tot va bé i que no passa res. En realitat si que passa, perquè interiorment crea un gran conflicte social i mica en mica va desapareixen la llengua pròpia.

Bé, tot plegat al principi és una mica complicat, però només caldria que tots plegats fóssim un xic més curosos en mantenir la salut d’una llengua.

Però, com explicar aquest conflicte social a persones grans, que encara que hagin parlat tota la seva vida el català dins de casa, no el saben escriure i tampoc (molts) tenen ganes d’aprendre les regles per sanejar-lo.
Sense deixar de banda a tota la gent castellanoparlans, que tant els costa agafar l’accent i com que després de tants anys entenen la llengua però no la parlen...en fi que la conversa s’acaba en castellà.
D’aquest procés se’n diu abandonament de la llengua dominant (A) la qual es suplantada per la (B).
I no oblidem als emigrants. Ai Déu meu! Tota aquesta gent, si en prou feines poden sobreviure. Només els hi faltaria obligar-los a parlar correctament la llengua del país, d’on s’estan.

Perquè, trobar un personatge de color parlant correctament la llengua autòctona com el que surt a “Vent del Pla” crec que és un cas aïllat.
Prou que ens agradaria que tothom tingués tanta força de voluntat.

MARISA, 27/4/09