jueves, 23 de septiembre de 2010

EL NOSTRE MÓN






Recordem que les paraules: sostenibilitat mediambiental, paraules que potser no trobarem al diccionari català, per la seva composició, són unes de les preocupacions més grans, avui dia.

La desaparició de les espècies és el resultat de la humanització en la natura?

       En algunes situacions l’ésser humà, directament o indirectament, és ben sabut que altera l’equilibri del medi ambient. Les seves activitats com la caça o la pesca il·legal i fraudulenta, provoca la desaparició de moltes espècies. Al que també ha contribuït a accelerar aquest procés de desaparició de les espècies, a vegades autòctones, és l’impacte de la industrialització i no parlem d’aquesta construcció incontrolada que ens ha portat  a una esterilització del terreny, en el qual no hi ha hagut cabuda, no més per a l’ésser humà. 

       Quan es construeix una presa, una carretera o qualsevol estructura, no som prou conscients que aquesta pot provocar ensurts com ara inundacions els dies de forta pluja i amb ella la pujada dels rius, els quals si van molt plens desborden i arrosseguen els peixos provocant així la desaparició d’aquella espècie que suposadament estava en gestació.

       Igualment passa amb els incendis. Les estadístiques demostren que un gran percentatge d’incendis forestals són provocats per l’home. Quan crema un bosc amb ell desapareixen una gran quantitat d’ocells, els quals no hi són per fer bonic.

Tot ésser viu que habita en aquest planeta té una funció a fer i aquí hi som tots inclosos.

       Per tant, com que representa que els homes som éssers vius amb intel·ligència és a nosaltres, els que ens toca preveure la continuïtat de l’espècie en el nostre benvolgut planeta.

MARISA, 23/09/2010

No hay comentarios: