Ja he entrat a la seixantena, per tant entro a formar part de l’anomenada, per dir-ho així, tercera edat. És a dir, la vellesa. I punt.
És l’edat en què deixes la feina i comences a cobrar la pensió, sigui la pròpia o la de viduïtat.
Amb els 65 anys, ens arriba l’hora de la jubilació, sí, però molts de nosaltres, segurament, estem mentalment com quan teníem 20 o 30 anys i encara estem lluitant pels nostres valors, per la nostre dignitat, en tots el aspectes.
La pregunta és, si, calbs, les pells pansides, amb panxeta, els pits caiguts i altres arrugues més profundes podrem seguir sent joves, espiritualment.
Jo crec que sí, ho estem demostrant.
Quants de nosaltres a partir de la tercera edat ens posem a fer coses noves: informàtica, poesia o altres activitats, les quals per la feina quotidiana d’abans no havíem pogut desenvolupar.
Crec que tots plegats més enllà del vigor perdut per sempre, podem encara romandre al peu del canó.
Mantenint les idees fresques, una actitud positiva davant les adversitats de la vida, il·lusió... Tot plegat fa que el nostre ànim mai estigui decaigut i és aquí on rau la clau de la nostre vellesa, jove.
Marisa, 23-10-2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario