De què podríem parlar avui? Sembla obligatori que en aquesta jornada, dia de Tots Sants, calgui parlar de la mort.
Les persones que hores d’ara tenim edat avançada hem pujat amb unes fortes tradicions, les quals algunes les seguim celebrant i altres les enyorem.
Als qui ens agrada el teatre, aquests dies de novembre, podíem gaudir de la representació de Don Juan Tenório.
Alguns es preguntaran, per què esperar interpretar aquesta peça per Tots Sants, doncs perquè com molts recordaran hi ha un moment, en el que Dom Joan parla amb els morts i…
També hi ha una altre tradició, menjar castanyes.
Les castanyes es mengen, perquè són símbol de regeneració. Per allò, de la mort i la vida.
Tot són tradicions que cadascú interpreta a la seva manera.
Per a molts el dia de Tots Sants és dia de recolliment i de pensar amb les persones estimades, les quals ja han marxat. Aquí podríem evocar poemes d’amor i mort, els quals trobem en llengua castellana i que no gosaria mai a traduir, per la quantitat de riquesa que hi ha en el llenguatge i amb la tendresa que hi ha en la expressió dels seus versos.
Podríem posar un exemple: Miguel Hernández, Antonio Machado, Jorge Manrique.
Jorge Manrique
Antonio Machado nascut 1875
Miguel Hernández
nascut, 1910
Me sobra el corazón
de
Miguel hernández
Hoy estoy sin saber yo no sé cómo,
hoy estoy para penas solamente,
hoy no tengo amistad,
hoy sólo tengo ansias
de arrancarme de cuajo el corazón y ponerlo debajo de un zapato.
Hoy reverdece aquella espina seca,
hoy es el día de llantos en mi reino,
hoy descarga en mi pecho el desaliento plomo desalentado.
Un amor me ha dejado con los brazos caídos
y no puedo tenderlos hacia más.
¿ No veis mi boca qué desengañada,
qué inconformes mis ojos?
Cuanto más me contemplo más me aflijo…
------------------------------------------------------------------
En el entierro de un amigo
de
Antonio machado
Tierra le dieron una tarde horrible del mes de diciembre, bajo un sol apagado.
A un paso de la abierta sepultura,
Había rosas de podridos pétalos
Entre geranios de áspera fragancia
Y roja flor. …
Definitivamente,
Duerme un sueño tranquilo y verdadero.
----------------------------------------------------------------
Poesías amatorias
Porqué estando él durmiendo le besó su amiga
de
Jorge Manrique
Vos cometistes traición,
pues me heristes, durmiendo,
de una herida que entiendo
que será mayor pasión
el deseo de otra tal
herida como me distes,
que no la llaga mi mal
ni daño que me hecistes.
--------------------------------------------------------
Després de tanta tristesa, millor gaudir d’un grapat de castanyes torrades i calentetes, acompanyades amb una dolça companyia i brindant amb una copeta de vi dolç, per una llarga vida i plena d’allò que més estimem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario