Fa anys vaig conèixer un xicot que tenia la virtut d’enamorar-se de les noies, mentre estava assegut als bancs de les estacions de tren. Allí, hi passava llargues estones veient com pujaven i baixaven gent de tota mena. Un dia venia enamorat d’una xicota rosa, un altre dia venia captivat per les trenes d’una universitària. A vegades aquest sentiment tan fàcil d’encisar-se per alguna dona era tan fort, que els hi demanava conversa.
Jo em demano com podia passar aquelles llargues estones respirant la ferum tan forta de greix i cremat, que s’hi respira dins de les estacions.
Li fascinava contemplar les vies del tren i com més brutes, més humides eren les estacions, més gaudia del paisatge.
Allà entre tren i tren i mentre es mirava les noies és on li venien grans idees, grans pensaments, els quals desprès desenvolupava amb gran carisma quan arribava a casa. Però, cap dels seus íntims sabíem el que feia dins la seva habitació.
A ningú de la família i amics ens agradava aquestes afeccions d’en Manel, fins que un dia ens va sorprendre a tots. Se’ns va presentar a casa amb un contracte, el qual especificava que l’havien admès per treballar en els ferrocarrils de la Generalitat.
Marisa, 24/05/2011
AFECCIONS
No hay comentarios:
Publicar un comentario