CANDIDESA
Recordo com anava caient la tarda, la calor havia minvat, el sol era a punt d’amagar-se, tot plegat ajudava a fer-ne una tarda romàntica.
El cor em deia que la passejada d’aquell dia seria diferent.
Aquella tarda l’Albert tenia una mirada especial. Una mirada càlida, amorosa. Els seus ulls reflectien una tendresa difícil de comparar amb altres dies.
Tot de sobte, mentre observàvem embadalits la posta de sol vaig sentir els seus musculosos braços envoltar la meva cintura. Aquells moments van ser eterns i a la vegada massa fugaços.
Rebre tanta tendresa i amor és quelcom inexplicable i en aquell moment em va venir un impuls de girar-me, atansar-m’hi i besar-lo per sentir aquell cos, el qual em podria donar tant amor. Per uns moments vaig perdre el sentit de l’orientació, vaig volar, tot va desaparèixer.
L’abraçada que ens va enllaçar, va sorgir espontània, era una complicitat d’amor mútua.
Potser ho va accelerar estar sota d’aquell brancam agitat, d’un roure esponerós, entorn del qual podíem amagar-nos d’aquelles mirades relaxades de la família que ens acompanyava.
Marisa, 19/05/2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario