EL PA NOSTRE DE CADA DIA

EL PA

S’han escrit moltes coses sobre el pa, sobre tot ara, que n’hi han de tantes maneres diferents: pa de nous, d’olives, de panses, de segó, de blat de moro..........
Quin d’ells més bo? Doncs, no sé. A mi m’agraden tots.

Jo també sóc, d’aquella generació que el pa era un menjar preciós, amb el prestigi d’aliment escàs i necessari. Fins i tot diria, que tenia una mica de símbol religiós.
Si queia un bocí de pa a terra, compte, teníem que besar el crostonet, abans de donar-hi un mos. Abans de tallar el pa, per repartir-lo als comensals, se’l tenia que senyalar amb una creu. Desprès, res de deixar-ne cap trosset per sobre la taula, fins la última molla teníem que menjar-nos; era massa important el pa per menysprear-lo. Tothom sabia que era pati fam!

Tota casa tenia un pobre, vull dir un captaire al seu càrrec, el qual venia de tant en tant i en un racó de l’escala es menjava el que se li donava. Si es feien almoines no es donaven diners però si, un rosegó de pa.
El pa, es devorava amb una ànsia increïble, malgrat la seva qualitat; no sé pas, de que devia estar fet. A vegades sentia el meu pare que deia – Això, ho deuen fer amb farina de peix, mira que n’és de dolent aquest pa! Jo, aquesta observació no l’entenia, però com que tampoc en menjava massa.
La meva ració de pa li donaven a la meva iaia, doncs a casa d'ella n’eren més de família.
Durant molts i molts anys ens vam tenir que conformar amb un pa blanc i tou amb gust de.........ves a saber de que, i no sempre fidel a taula.

Ara, per nosaltres els temps han canviat, hi ha de tot i amb abundància. Però de pa actualment no se’n menja perquè engreixa. – Quina rucada!

Ens engreixem per l’accés que fem a taula amb tot. Perquè si a les 280 calories que porten 100g. de pa li afegim altres coses calòriques naturalment que ens engreixem.
Per això, es recomana tant, fer dietes equilibrades. Les aconsellades per els metges, de 1200K. Més o menys, segons el tipus de vida que es faci.

Ai! “el règim”. Desprès ve allò: un casament, un simple convit, el ressopó, la festa d’aniversari.............bé, això depèn de la butxaca de cada persona.

Malgrat tot, molta gent continua se’n fidel al pa, jo mateixa, sóc una de les persones que devoro el pa i com deia el nostre estimat Martí Pol


Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d'oli discret

i un pols de sal si fa falta;

pa de pagès si pot ser,

que és més saborós que els altres,

i tomàquet ben madur,

però que no ho sigui massa.........

MARISA, dijous, 8/01/2009