PARLAR PER PARLAR

PARLAR PER PARLAR

El goig de saber explicar, escoltar i contestar

Diuen que sempre hi ha alguna cosa per explicar, que l’ésser humà sempre té alguna cosa per poder manifestar: dels seus propis problemes o dels seus bons o dolents sentiments.

En aquest punt no és del tot necessari tenir una amistat íntima, ja que un ensurt quotidià es pot descarregar en un veí o a la fornera de ben segur que ells, també en tenen un munt de coses desades a punt de sortir.

 Fins i tot, si fos una queixa, hem  de saber atrevir-nos a manifestar-la. Sigui parlada o per escrit.

És bo deixar fluir els pensaments, compartir-los, després d’un càlid bon dia o bona tarda. Sempre hi ha persones receptives, disposades a escoltar i aconsellar.

Cert, que hi ha  persones que són més o menys conversadores i algunes hermèticament ben tancades. També existeix  les persones que tenen més fluïdesa en saber parlar o explicar.

Jo, entro a formar part del grup que per a bé o per a malament deixo anar els meus pensaments a vegades sense pensar que la meva franquesa i  sinceritat em pot repercutir amb negatiu.

Ara he arribat en un punt que aquesta manera de fer, aquest valor  particular i innocent no em treu el són (no em treu de polleguera). Ja no estic pensant tota l’estona: - “Allò no l’hi haguera hagut d’explicar a la Maria, ara ho anirà xerrant per tot arreu ”.

 Naturalment si no vols que se sàpiga una cosa, vetlla-la i si és necessari tanca-la amb pany i clau.

Tot i així, d’allò que hem explicat hi haurà diferents opinions, ja que l’interlocutor haurà canviat quelcom del que s’ha dit. Això, ens pot provocar una mena d’aclaparament, contra el qual s’ha de saber lluitar i estar tranquil ja que no hem dit res dolent.

Aquest antic malestar del que diran o han dit, jo, ja li fet fora del meu cos.

 Per tant us convido a expressar amb sinceritat tot allò que us rondi pel cap i que tingueu ganes de dir o d’escriure. Veureu quin goig i quina pau  experimentareu, quan hàgiu compartit parers, opinions i idees amb la vostre parella, veí o familiar.

Naturalment,  deixant sempre enrere embolics i xafarderies, amb els quals ja entraríem en un altre tema.

La Teresa, dependenta del forn on vaig a comprar, l’altre dia parlant del tema em deia que quan vol explicar alguna cosa comença a dir-ho tot al revés. Canvia els termes, els sinònims i la frase li surt malament tota al revés. Sempre replica, que no era res del que volia dir.

Li vaig respondre que potser no estava prou implicada amb la conversa, en aquells moments segur que estava pensant en el que estava despatxant o en el canvi que havia de tornar a la clientela.

 Hem de parlar, si, però és important  el com i quan diem les coses, ja que les coses mal dites porten  malentesos.

I per acabar aquest tema de la conversa o del parlar, proposo intentar ser sempre coherent amb tot el que es diu.

Sentir el goig de que les nostres paraules provoquin  música en els nostres oïdes, en el nostre cor i en els de les demés persones.

MARISA, 15-05-2011